Maria aporta la següent experiència positiva sobre l’ús del valencià:
“Fa uns dies vaig veure en una terrassa cèntrica de València una persona, per cert, castellanoparlant, que una vegada em va recomanar una clínica mèdica el nom de la qual ara no recorde bé. La vaig saludar i li vaig preguntar com estava –en castellà-. Tot seguit, li vaig parlar en valencià i, per a sorpresa meua, la meua interlocutora va deixar la seua llengua materna, el castellà, i va començar a parlar també en valencià. Com que havia de fer un cert esforç per a parlar-hi per no dominar-lo bé, al cap d’un cert temps va tornar al castellà i jo, tornant-li la seua cortesia de parlar-me en valencià, em vaig acomiadar amistosament en castellà.”
Tarannà liberal i empàtic
Aquesta anècdota mostra com, fins i tot en contextos molt castellanitzats, es pot mantindre una certa conversa amb un castellanoparlant sempre que a) el tarannà d’aquest siga liberal i empàtic com el d’aquesta anècdota i b) que també senta per part del valencianoparlant liberalitat i empatia, i una actitud no judicial. No cal dir que si continua el tipus d’interactuació mostrada, la xarrada en valencià entre Maria i la seua interlocutora podria anar a més en la mesura que aquesta podria aprendre a conversar en valencià amb Maria.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
