Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Al desembre, el Tribunal Suprem va ratificar les sentències de diversos jutjats que van establir que, a les escoles públiques catalanes, un mínim del 25% dels continguts docents havien de ser impartits en castellà. Aquella decisió judicial, inèdita després de quaranta anys d’immersió, va despertar la indignació de la ciutadania catalana, que va protestar en massa contra la sentència. Cal tenir present que, segons una enquesta de l’empresa GESOP, el 82% dels habitants de Catalunya està a favor del model immersiu de l’escola i que els qui han portat als tribunals la immersió estan, en molt casos, vinculats a partits que són minoritaris al Parlament de Catalunya.
En aquell context, com calia esperar, la indignació també es va fer visible a través de les xarxes socials. Mesos després, Plataforma per la Llengua ha fet públic que una cinquantena d’usuaris de Twitter han sigut cridats a declarar davant la Fiscalia per delictes d’odi i discriminació per haver-se posicionat contra aquella sentència a través d’aquesta xarxa social. Les citacions responen a una sèrie de denúncies emeses per partits com ara la ultradreta de Vox o entitats com ara el Movimiento Contra la Intolerancia o l’Asamblea por una Escuela Bilingüe. Segons la Fiscalia, aquests usuaris de Twitter podrien haver comès delictes de «difusió del discurs de l’odi» o «contra la integritat moral».
Plataforma per la Llengua ha habilitat un correu electrònic, tramits@plataforma-llengua.cat, per assistir legalment els afectats. L’entitat considera que aquesta ofensiva obeeix a «una campanya de persecució i intimidació» i que «es vol atacar la legitimitat de les polítiques lingüístiques catalanes amb la criminalització dels seus defensors i la contaminació de l’opinió pública».
Al seu torn, aquesta entitat assenyala el fet que la Fiscalia «mai no ha iniciat cap procediment contra la multitud de comptes a les xarxes socials que promouen l’odi i fins i tot la violència contra els catalans, els catalanoparlants i els defensors dels drets i les minories nacionals i lingüístiques». Per això, consideren, «la doble vara de mesurar indica clarament que darrere d’aquestes actuacions hi ha motivacions polítiques».
