El vicerector d’internacionalització i comunicació de la Universitat Politècnica de València, José Francisco Monserrat, ha celebrat d’una manera peculiar el reconeixement de la seua institució acadèmica per part del rànquing de Xangai, que l’ha situada com la principal universitat tecnològica de l’Estat i la huitena universitat en termes generals també de l’estat.
Monserrat, catedràtic a la UPV i enginyer de telecomunicació amb un destacat currículum acadèmic, ha contraposat l’evolució de la universitat en què treballa amb la que, segons ell, han seguit les universitats catalanes. «Totes, llevat de la Pompeu Fabra, cauen de manera estrepitosa» a l’esmentat rànquing de Xangai, diu, i assegura per la xarxa social X que aquestes universitats «s’afonen en el model català aïllacionista, que limita l’accés d’estrangers per l’exigència de l’idioma minoritari».
Aquest professor ha anat més enllà i ha assegurat també que les universitats catalanes experimenten «un problema de fanatització de la llengua que és ampli i conegut», i acusa aquests centres acadèmics d’impedir l’aprenentatge del castellà. A més, també ha criticat el govern espanyol en el mateix missatge, assenyalant-lo per «fracassar en les seues polítiques i afonar el sistema universitari espanyol» pel fet, segons diu, de «retallar finançament a favor de les universitats privades».
Tot i que aquests comentaris es refereixen concretament a l’àmbit acadèmic, no és difícil detectar la intencionalitat política de José Monserrat. En una piulada d’ara fa dos anys, enganxada al seu TimeLine, es vanta de jurar «el compliment amb lleialtat al Rei» i de sentir-se «orgullós de ser espanyol, la meua gran nació».
El 23 de juliol, dia en què es van celebrar les eleccions espanyoles, el vicerector de la UPV en comentava el resultat i, concretament, lamentava l’absència de Ciutadans en aquells comicis, al qual considera «un partit liberal de centre» sense el qual «Espanya és ingovernable». Un anhel comprensible, en tant que Monserrat va formar part de l’equip amb què Edmundo Bal va aspirar a posicionar-se com a líder del partit taronja a principis d’aquest any, batalla que Bal va perdre davant Inés Arrimadas.
