Un grup d’entitats han presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una petició perquè s’anul·le la sentència que pretén imposar un mínim del 25% de castellà a les escoles catalanes i la interlocutòria que dona l’ordre d’executar-la fins a aquest dimarts. En el text presentat, les organitzacions exposen que el jutge Javier Aguayo Mejía, president de la sala contenciosa administrativa del TSJC, va poder triar la seua participació en el cas, i defensen que aquest fet vulnera un principi jurídic fonamental a les democràcies occidentals i que està recollit a la mateixa Constitució espanyola: el dret a ser jutjat per un magistrat que estigui predeterminat per la llei.
És el següent pas en el camí que estan recorrent les entitats a favor del català. Fa dues setmanes, Plataforma per la Llengua, la Unió Sindical dels Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs), la Intersindical, Òmnium Cultural i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) van personar-se en contra de la interlocutòria del TSJC, i ara les tres primeres organitzacions esmentades i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han presentat al mateix tribunal un incident de nul·litat d’actuacions en contra de la sentència del 25% i de la interlocutòria judicial que dona al Govern català fins aquest mateix dimarts per enviar instruccions als centres educatius sobre com aplicar la sentència. Òmnium Cultural ja fa setmanes que va presentar un recurs de reposició on es demanava la nul·litat de la sentència del TSJC i la revocació de la doctrina del 25% que pretén imposar percentatges en l’aprenentatge de llengües a les aules. Ho va fer el mateix dia que es va personar en la causa en representació de tot l’alumnat i famílies de Catalunya i se suma al front judicial amb la resta d’entitats. L’Assemblea Nacional Catalana, el Consell per la República i la FNEC també donen el seu suport a aquest front que vol combatre la sentència.
En el text presentat, que s’ha elaborat amb la participació d’un advocat assessor del Consell per la República, les organitzacions expliquen que el desembre del 2020, un dia abans que fora emesa la sentència, es van aprovar una sèrie de normes sobre la composició de les seccions i els tribunals del TSJC que van permetre una assignació «irregular» d’Aguayo Mejía en el cas. En concret, les normes aprovades preveuen que el president d’una sala «presidirà les seccions per a la deliberació, votació i resolució» en alguns casos determinats, com per exemple els que tinguen «especial transcendència econòmica, social o mediàtica», i estipulen que recaurà en el president de la Sala «decidir la seva integració en la deliberació» del cas.
Aquest canvi «arbitrari» de la reglamentació, que va possibilitar a Aguayo Mejía prendre la decisió d’intervenir en la determinació de la sentència, va ser aprovat tant per la Sala del Govern del TSJC com pel Consell General del Poder Judicial, i posteriorment les normes van ser publicades al BOE. Tot i això, les organitzacions defensen que aquest conjunt de regles presenten aspectes anticonstitucionals perquè «vulneren un principi fonamental dels estats democràtics que queda recollit a l’article 24.2 de la Constitució espanyola», que estableix que «tothom té dret al jutge ordinari predeterminat per la llei». Això implica que un jutge mai no pot decidir la seua participació en un cas, sinó que un cas li ha de ser assignat en funció d’uns criteris preestablerts.
La jurisprudència del Tribunal Constitucional en defensa d’aquest principi és «àmplia i molt clara», segons exposen les organitzacions a la petició presentada. De fet, l’article 24.2 trasllada al text constitucional un principi democràtic previst en diverses normes de dret internacional que han estat ratificades per l’Estat espanyol, com per exemple el Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals (1950), el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966), o la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (2007).
Les organitzacions d’aquest front judicial defensen que la tramitació s’ha presentat dins dels terminis requerits i argumenten que no han tingut la possibilitat de denunciar abans aquest «vici o vulneració de dret fonamental» perquè «en cap moment no han estat cridades al procés ni advertides del procediment». No ha estat fins fa uns dies, diuen, que han tingut coneixement parcial de les circumstàncies del procés i que hi han detectat aquesta «infracció» que, malgrat no ser oculta, qualifiquen d’opaca. Tot i això, les organitzacions retreuen al Govern que en aquests dos anys la Generalitat de Catalunya no haja detectat o emprès aquest camí, i li reclamen que posen els seus serveis jurídics a treballar per contribuir a una estratègia coordinada amb el teixit associatiu «que ataque d’arrel la persecució judicial contra l’escola en català». A més, les organitzacions fan una crida a sumar esforços de tota la societat civil per «aconseguir deixar sense efecte» la sentència del TSJC.
