Josan comparteix la següent experiència positiva sobre l’ús del valencià:
“La meua àvia Nati ja no està amb nosaltres. Ella no deia mai la seua edat, però crec que ja es pot dir. Ha faltat a 97 anys. Però, abans, va estar ingressada en un hospital privat durant huit dies. Quan una de les infermeres va assabentar-se que Nati parlava en valencià amb els seus éssers estimats, va començar a parlar-li en valencià, en el seu idioma. La infermera, que era de Galícia, va parlar en la seua llengua materna a aquella dona els últims dies de la seua vida. I li estic profundament agraït.”
Atendre un malalt en valencià
Primer: T’acompanye en el sentiment, Josan.
Segon: El testimoni de Josan, francament, m’ha emocionat.
Tercer: Tot un exemple, el de la infermera gallega, a emular per tots els metges i totes les infermeres d’ací. ¿O no entra en el tracte i la cura a un/a valencianoparlant atendre’l en la seua llengua materna?
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
