Joan Canadell, diputat de Junts al Parlament de Catalunya i expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha encès la xarxa social X amb un missatge en què compara la denominació de «valencià» a la llengua amb la de «lapao».
Aquesta última denominació va ser imposada pel govern aragonès de Luisa Fernanda Rudi (2011-2015), del PP, per a evitar denominar «català» a la llengua que es parla a la Franja de Ponent, territori que pertany a l’Aragó en què es parla català. La denominació «lapao» va ser aprovada oficialment a les Corts de l’Aragó a través d’una llei de llengües que va ser molt criticada pels filòlegs i, al seu torn, aplaudida pels sectors anticatalanistes d’aquest territori. El govern progressista posterior va eliminar aquesta denominació al 2016.
Arran l’aprovació per majoria absoluta de la Mesa del Congrés dels Diputats, que ha comptat amb els vots favorables dels partits independentistes catalans –Esquerra Republicana i Junts–, la nova presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol, s’ha compromès a permetre el català, el basc i el gallec a l’hemicicle, mentre que el ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha sol·licitat formalment a la Unió Europea el reconeixement oficial d’aquestes tres llengües.
En aquest context, Canadell ha publicat un missatge dient que «a partir d’avui, la llengua de la nació catalana torna a ser “públicament” el català. Ni valencià, ni lapao ni altres conyes», ha conclòs en referència al fet que en la petició feta a la Unió Europea no es distingeix entre català i valencià, tal com ha demanat el PP i tal com es diferencia als webs d’alguns ministeris espanyols.
Alguns usuaris de la xarxa social citada han respost a Canadell rebutjant la seua comparativa entre les denominacions de «valencià» i «lapao», en el sentit que aquesta última va ser un invent del PP de l’Aragó de la dècada passada i que la de valencià respon a una denominació històrica present des de fa segles. «Equiparar-lo amb lapao demostra una ignorància i desconeixement de la història absoluta», ha dit Vicent Branchat. L’editor Vicent Olmos, de l’editorial Afers, ha sentenciat que «algú del seu partit li ho hauria de dir», en referència al seu polèmic comentari, mentre que el cantautor Pa Alabajos ha dit que «el terme “valencià” per a referir-se a la llengua que compartim té una tradició de més de vuit segles: pràcticament coincideix amb l’esplendor del Segle d’Or de la nostra literatura».
No és la primera vegada que un missatge de Joan Canadell genera polèmica. L’empresari, que va rebre un ampli suport de les bases de Junts per a situar-se en un dels llocs de capçalera –per darrere de Carles Puigdemont i de Laura Borràs– durant les últimes eleccions al Parlament de Catalunya.
Abans de guanyar aquesta notorietat, va transcendir com una de les veus que defensava la independència de Catalunya per a afavorir la fiscalitat d’aquest territori, però sobretot per la defensa que va fer d’entitats com ara l’Institut Nova Història, que defensa contra els criteris acadèmics la catalanitat de personatges històrics com ara Cristòfol Colom, Fray Bartolomé de las Casas o Miguel de Cervantes, que segons aquest grup hauria escrit El Quixot en català.
Defensor de Donald Trump –tot i que després va matisar aquest suport davant les crítiques que va rebre–, Canadell també va arribar a dir, en un acte de l’Assemblea Nacional Catalana –entitat que ell mateix va intentar presidir–, que tenia informacions que Angela Merkel va exigir a Pedro Sánchez que abans del 2020 havia de resoldre el problema català «amb una solució votada per la majoria dels catalans».
