Si dimarts passat la batlessa de València, María José Catalá, impulsava la moció del procediment de canvi de denominació del municipi «perquè d’ara endavant la forma oficial d’aquest puga ser-ho en castellà i valencià» a la primera Junta de Govern Local, aquest dijous ha estat l’alcaldessa de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco, qui ha signat també en la primera Junta de Govern Local de la capital de la Plana Alta el decret mitjançant el qual s’inicia el procediment administratiu per a la recuperació del topònim bilingüe.
D’aquesta manera, comença l’expedient i tota la tramitació administrativa perquè la ciutat torne a denominar-se oficialment en les dues llengües, tal com se li va concedir el 19 de juliol del 1982. Un nom que va passar a ser només en valencià el 22 de març del 2019, quan la Generalitat Valenciana va aprovar la forma exclusiva Castelló de la Plana, després que l’Ajuntament de la localitat acordara l’any anterior sol·licitar el canvi amb els vots dels tres socis del Pacte del Grau -PSPV, Compromís i CSeM-, i amb l’oposició del PP i Ciutadans.
El Consell va prendre la decisió tenint en compte el dictamen favorable que va emetre per unanimitat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). L’informe de la Secció d’Onomàstica, presidida pel catedràtic Emili Casanova, fonamentava l’estudi del topònim en quatre aspectes bàsics: l’etimologia, la documentació històrica, la legislació vigent i els criteris de fixació de la toponímia valenciana recollits en els manuals especialitzats.
«La veritable normalització és el bilingüisme»
L’actual alcaldessa, Begoña Carrasco, llavors portaveu del PP al consistori, va afirmar que era «un dia trist per a Castelló». «Hui els qui perdem som els castellonencs, ja que veiem consumada la imposició de PSPV i Compromís de posar fi a la denominació bilingüe de la nostra ciutat, la que ha estat vigent durant 36 anys», va asseverar. «El Consell ha aprovat una mesura sectària i electoralista per a imposar una de les nostres dues llengües oficials sobre l’altra», va afegir.
Aquest dijous ha insistit que vol que respecten «les dues llengües oficials perquè els castellonencs puguen triar en llibertat com anomenar la seua ciutat». «Ens vam comprometre amb la ciutadania i hui expressem la voluntat de recuperar el topònim bilingüe: Castelló de la Plana i Castellón de la Plana», ha manifestat.
«La veritable normalització és el bilingüisme que permet que cadascú s’expresse en llibertat, sense imposar una llengua oficial sobre una altra llengua oficial. Són les dues igual d’importants», ha dit.
Evitar conflictes amb Castelló, a la Ribera
Carrasco ha explicat que, a més, la doble denominació evitarà els «conflictes» derivats d’anomenar-se igual que Castelló, a la Ribera Alta, que ha trobat la solució d’un problema toponímic que s’ha perpetuat al llarg de la seua història. Encara ara es prolonga aquesta situació arran els recursos que diferents entitats i institucions han presentat contra l’últim canvi de nom del municipi, aprovat el setembre del 2020 al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, quan va passar a dir-se, senzillament, «Castelló» com a fórmula de consens després de dècades en què els veïns del municipi havien defensat dues alternatives contraposades: Castelló de la Ribera i Villanueva de Castellón.
De fet, un dels recursos contra el canvi de denominació va ser presentat per l’anterior alcaldia de Castelló de la Plana, exercida per la socialista Amparo Marco, que governava amb Compromís i amb la confluència integrada per Compromís i Esquerra Unida, amb l’argument de la possible confusió que podria generar la toponímia de la localitat de la Ribera Alta.
Les altres dues denúncies interposades amb el mateix objectiu provenen, d’una banda, de la Federació Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valéncia [sic], FCERV defensada per l’advocat exfalangista i fundador de Vox a València, Juan García Sentandreu, i, d’altra banda, de tres veïns vinculats al PP a la localitat.
Ara Begoña Carrasco també argumenta, en última instància, que durant aquests últims anys la confusió feia que arribaren a l’Ajuntament de la capital de la Plana Alta «escrits de veïns d’aquest municipi de la Ribera i les instàncies que haurien d’haver arribat a l’Ajuntament de Castelló de la Plana arribaren a l’altre municipi».
Tanmateix, el mes de maig passat, el Tribunal Superior de Justícia valencià, a través de la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa, va ordenar que de moment cal respectar la legalitat establerta als documents oficials que donen validesa a la denominació oficial i legal de «Castelló», que és com es distingeix a hores d’ara la localitat de la Ribera Alta a l’espera que els recursos presentats per la ultradretana FCERV, pels veïns vinculats al PP i per l’Ajuntament de Castelló de la Plana siguen resolts.
