Diari La Veu del País Valencià
Un agent de la Guàrdia Civil a Mallorca exigeix a un motorista que parle en castellà «per educació»

Plataforma per la Llengua ha fet públic que un agent de la Guàrdia Civil va discriminar aquest estiu un motorista a la carretera d’Artà a Capdepera, a Mallorca, i li va exigir que li parlara en castellà. L’entitat ha rebut la queixa del motorista, que va ser aturat i multat per, suposadament, circular a una velocitat massa baixa, i publica ara l’enregistrament de l’àudio que evidencia que el guàrdia civil li va voler imposar el castellà, va qüestionar l’oficialitat del català i va amenaçar amb multar-lo per «faltar-li al respecte» simplement perquè el motorista li parlava en català. Plataforma per la Llengua estudia les accions legals que s’han d’emprendre per a perseguir l’actitud de l’agent i treballarà per a defensar els drets lingüístics del ciutadà.

Els fets denunciats es remunten al 26 de juliol, quan l’home es desplaçava en motocicleta des d’Artà cap a Capdepera i va ser aturat per un cotxe de la Guàrdia Civil prop d’una rotonda. Segons relata el ciutadà, els agents li varen comunicar que l’havien de multar perquè circulava a una velocitat inferior a la mínima de la via i quan ell els va respondre en català, un dels agents li va exigir que li parlara en castellà. El motorista, que és funcionari i coneix els seus drets i deures lingüístics, es va mantenir en català i, després d’un estira-i-arronsa verbal, l’agent li va demanar els papers del vehicle. És en aquest moment que la víctima va poder agafar el telèfon mòbil i posar-se a gravar la conversa que avui publica l’ONG del català.

Com se sent en aquesta gravació, el motorista va recriminar als agents que no el podien multar perquè, tot i circular a una velocitat inferior a la màxima, no circulava per sota de la mínima permesa, i ells no tenien cap prova per a afirmar el contrari. El ciutadà es va mantenir tota l’estona en català i, una altra vegada, l’agent li va exigir que canviara de llengua: «Le estoy pidiendo que me hable en castellano. Por educación», va dir-li, i el va convidar a abandonar «su mallorquín, por deferencia y educación, cuando alguien le hable en castellano». El motorista li va recordar que el català és oficial a les Illes Balears i l’agent el va amenaçar amb multar-lo per una «falta de respeto hacia los agentes de la autoridad», emparant-se en la llei 4/2015, una llei que protegeix els agents de les forces i els cossos de seguretat.

El ciutadà va explicar-li que parlar en català no és cap falta de respecte, sinó un dret reconegut per l’Estatut d’Autonomia i que tant el castellà com el català són llengües cooficials. L’adjectivació del castellà com a llengua «cooficial» no va agradar a l’agent, que va saltar i va dir que «no», que «el castellà és la llengua oficial», negant-se acceptar que l’oficialitat de la llengua castellana s’equipare a la dels altres idiomes autòctons. Veient els coneixements legals del motorista, l’agent va renunciar a discutir-hi i el ciutadà ho va aprofitar per a retreure-li que no sabera català si l’havien destinat a les Illes Balears: «Jo me’n vaig a la península, a fer feina de funcionari a Madrid, i jo sé castellà. Si tu ets funcionari i t’han duit aquí i no saps català, no és el meu problema», va criticar-li. Finalment, el ciutadà va ser multat pels agents amb l’excusa que, suposadament, circulava per davall de la velocitat mínima permesa a la carretera, sense cap mena d’evidència segons el sancionat.

Plataforma per la Llengua estudia ara les millors vies per a perseguir l’actitud de l’agent i per a defensar els drets lingüístics d’aquest ciutadà. L’entitat recorda que l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears fixa el català, juntament amb el castellà, com a llengua oficial d’aquest territori i especifica que la catalana, a més de ser-hi oficial, n’és la llengua pròpia, un dels «elements identificadors de la nostra societat» i un dels «elements vertebradors de la nostra identitat».

Per a l’ONG del català, per bé que l’Estatut bàsic de l’empleat públic no obliga individualment els funcionaris estatals a saber català, sí que imposa a l’administració el deure d’organitzar-se per tal que l’atenció en aquesta llengua estiga disponible. L’entitat recorda que, en qualsevol cas, cap treballador públic no té dret d’exigir a un ciutadà que no parle en una llengua oficial, i considera propi d’una altra època l’amenaça de l’agent de sancionar el motorista per «faltar-li al respecte», simplement per haver-li parlat en català.

Per a Plataforma per la Llengua, els fets són contraris a l’article 104.1 de la Constitució espanyola, que obliga els agents a protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats dels ciutadans, i a la Llei Orgànica 2/1986, que especifica que els agents s’han d’adequar a l’ordenament jurídic i han d’evitar pràctiques discriminatòries. Segons el mateix règim disciplinari de la Guàrdia Civil (Llei Orgànica 12/2007), l’actitud d’aquest agent pot ser sancionable, atès que la discriminació i l’assetjament per, entre d’altres, raó de llengua, és una infracció molt greu.

Comparteix

Icona de pantalla completa