A partir del testimoni de polítics, periodistes, historiadors, professors, activistes culturals i personatges de la societat civil nord-catalana, el documental «Catalunya Nord: el català, a judici», emès aquest diumenge a TV3 dins del programa «30 Minuts» i dirigit per Pep Antoni Roig, fa una investigació profunda sobre l’estat actual de la llengua catalana a l’estat francès just quan cinc ajuntaments nord-catalans han estat jutjats per emprar oficialment el català als consistoris.
Context
El passat 18 d’abril, un tribunal administratiu de Montpeller va asseure al banc dels acusats els alcaldes i representants institucionals de cinc ajuntaments de Catalunya Nord, en territori situat a l’Estat francès de parla catalana. Per primera vegada a la història, la república francesa es personava com a acusació contra cinc municipis per haver inclòs l’ús del català als plens consistorials. Després de segles de repressió, prohibicions i decrets, tant a França com a Espanya, la llengua catalana es veia una vegada més jutjada dins d’un tribunal. Agafant el judici a Montpeller com a punt de partida, «Catalunya Nord: el català, a judici» planteja també un altre tipus de judici: a partir de fets, testimonis i vivències, jutjar quin és l’estat actual de la llengua catalana en aquest territori.
Situació actual
En els últims huitanta anys, el català ha passat de ser la primera llengua del 90% dels habitants de Catalunya Nord fins a esdevenir actualment, segons les últimes dades d’usos lingüístics, la llengua principal només d’un 5% dels nord-catalans. Segons Pierre Mathis, cap de redacció del diari L’Indépendant, això es deu al fet que «avui en dia parlar català al Rossellò no serveix absolutament de res». És la mateixa opinió que té Mateu Pons, advocat defensor dels cinc ajuntaments jutjats per fer ús del català i president, també, de l’Associació Arrels, que va impulsar Ràdio Arrels, emissora reconeguda amb el Premi Martí Gasull, impartit per Plataforma per la Llengua, en l’edició de l’any passat. Segons Pons, França ha guanyat la partida al català aplicant la llei al peu de la lletra: segons la Constitució francesa, l’única llengua oficial a França és el francès. Però és que a més, segons l’article 76 de la mateixa Constitució, les llengües regionals són considerades un «patrimoni».
Què vol dir això? Que «una llengua considerada patrimonial és una llengua que té el mateix sentit que un castell, una ermita o un monument: viu en el passat, però està morta en el present». L’autor de la reflexió és Julio Leone, un comunicador i cantant de Banyuls de la Marenda que amb 29 anys s’ha convertit en el músic en català més famós de Catalunya Nord. Forma part d’una nova colla de gent, la majoria menors de trenta anys, que molts veuen com els últims parlants de català a l’Estat francès. Sorgits la majoria d’ells de les escoles immersives La Bressola o Arrels, tot i que també de les escoles públiques bilingües, hi ha una nova fornada que considera el català una llengua normal. Van sentir parlar català als seus iaios, han viscut sempre sense sentir català als seus pares fora de casa i ells han decidit, ara, tornar a parlar català de forma quotidiana, tal com es mostra al documental.
Història
Segons Joana Serra, llibretera de l’única llibreria en català a Catalunya Nord –ubicada a Perpinyà, capital d’aquest territori–, «les dues guerres mundials del segle XX van convertir França en un estat nació en el qual, per ser francès, calia parlar francès i prou». Així s’explica la davallada dràstica de parlants de català, la vergonya pública d’eixir de casa parlant alguna cosa que no siga el francès i, en definitiva, la concepció de la llengua regional com un patuès. Es manté hui aquesta mateixa sensació? Per a Annabelle Brunet, regidora al Consell Departamental dels Pirineus Orientals, la resposta és clara: el català, hui, ha perdut la vergonya i està més de moda que fa trenta o quaranta anys. Té menys parlants que abans, però els parlants que el parlen, ho fan amb molt més prestigi que als anys seixanta o setanta, quan «parlar català era considerat indigne», tal com detalla Albert Noguer, director de Ràdio Arrels, l’únic mitjà de comunicació en català actualment a Catalunya Nord.
Esperança
És cert, però, que el català està de moda? Es revertirà aquest 5% de parlants habituals en els propers anys, o les dades continuaran caient en picat? Ha comès França un genocidi cultural amb les seues llengües regionals o, en cas contrari, s’ha limitat a aplicar els valors republicans d’igualtat, fraternitat i llibertat que pregona la seva Constitució? El general Gilles Glin ho té clar: «no hi ha res més igualitari que permetre a tothom parlar la mateixa llengua». En aquest cas, el francès. L’excap de l’oposició a Elna va denunciar al Prefecte dels Pirineus Orientals l’ús del català a l’ajuntament. Malgrat l’avís de la prefectura el batlle, Nicolas Garcia, del Partit Comunista, no va fer-se enrere i va mantindre l’ús del català, fins i tot aprovant un reglament municipal que en permetera l’ús als plens. Com ell, quatre ajuntaments més van fer el mateix: Portvendres, Els Banys i Palaldà, Tarerac, Sant Andreu de Sureda. Els cinc consistoris van acabar anant a judici, del qual el 9 de maig es va conèixer la sentència: parlar català als plens és anticonstitucional, però la sentència també estipula que, per primera vegada a la república francesa, està permès parlar català en un acte administratiu oficial, sempre que siga després d’haver-ho fet prèviament en francès.
Tots aquests testimonis i molts d’altres, com per exemple professores de La Bressola o Arrels, periodistes de France Bleu Roussillon, joves implicats en entitats culturals o els alcaldes de la resta de municipis jutjats, són els que conformen l’estol de testimonis de «Catalunya Nord: el català, a judici», un reportatge de Pep Antoni Roig, Roberto Lázaro i Jordi Escofet que procura oferir una visió objectiva, àmplia i col·lectiva de l’estat de la llengua catalana al territori català pertanyent a l’estat francès, per a alguns una llengua tocada de mort. Per a uns altres, una llengua resistent més viva que mai.
