Joan ens explica una experiència positiva sobre l’ús del valencià:
Ell i un amic estaven asseguts en una terrassa d’un barri de València. Un dels temes de la conversa era, com és habitual en ells, la situació sociolingüística del valencià quan, de sobte, un xicot que era a la taula del costat els va demanar permís per a expressar el seu parer sobre el tema. Li deien Ernest i era de Sueca. Doncs, bé, Ernest els va manifestar la seua preocupació sobre la castellanització de València ciutat de tal manera que no s’hi parlava en valencià.
S’hi van estendre tots tres –no va faltar la comparació amb Sueca– i, en acabant, tant Joan com l’amic li van fer suggeriments per a poder expressar-se en valencià a València. L’amic de Joan li va suggerir traduir-se després de parlar en valencià si no l’entenien i Joan, la metacomunicació, preguntar si entenien el valencià. En els dos casos, li van comentar, sentiràs a València com a teua. Després de la xarrada, Ernest se’n va anar encoratjat i content.
Preocupats per la castellanització de València
Aquest encontre ocorregut per casualitat ens hauria de fer pensar quants “Ernests” hi ha a la ciutat de València preocupats per la seua castellanització. Que jo sàpia, no hi ha cap estudi al respecte, però jo crec que en són molts més dels que ells volen i diuen, com diria el cantautor Raimon. En qualsevol cas, no estaria malament -i la normalització social i lingüística valenciana els ho agrairia– que els valencianoparlants preocupats per la castellanització organitzaren campanyes i actes de “Parlem valencià” amb l’objectiu de donar-se un suport mutu que els fera llançar-se a transformar les normes d’ús imperants a favor del castellà que, en fer recloure els valencianoparlants en un gueto, faciliten el seu procés d’extinció.
Parlem valencià
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
