Pepe Sanchis ha compartit la següent experiència positiva sobre l’ús del valencià:
“He treballat en un banc. A l’hora de contestar el telèfon la norma era dir ‘nom del banc, dígame’. Jo deia ‘nom del banc, bon dia!’ Amb eixe bon dia, qui parlava en valencià seguia la conversa en valencià i quan venia a l’oficina es dirigia a mi sempre en valencià.”
Una manera molt senzilla, però eficaç
Pepe Sanchis va trobar en el seu treball en el banc una manera molt senzilla, però eficaç, de trencar, amb l’ús restrictiu, eixe capteniment lingüístic dels valencianoparlants –canviar-se al castellà automàticament a la mínima variable en contra– que els fa caure en reclusió a casa pròpia i que és, potser, un factor que va abocant-los a l’extinció.
Amb un senzill “Bon dia!”, aconseguia crear ocasions d’interactuacions en valencià en el seu banc. El seu testimoni és una mostra de creativitat que demostra que els valencianoparlants poden eixir-se’n de les convencions i poder fer servir la seua llengua malgrat les dificultats existents –que, d’altra banda, no sempre són tan objectives com es creuen.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
