Plataforma per la Llengua ha représ aquest dijous la campanya «Vota per la llengua» perquè la ciutadania vote amb consciència lingüística a les eleccions generals del 23 de juliol i perquè els partits es comprometen a defensar el català a les corts espanyoles.
«El vector llengua agafa més rellevància en aquesta campanya electoral, sobretot després dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques i, en especial, a conseqüència dels acords de govern al País Valencià i a les illes Balears», assenyala l’entitat. «En aquests dos territoris del domini lingüístic s’han conformat governs molt hostils envers la llengua catalana i que poden posar en perill la preservació dels drets lingüístics dels catalanoparlants», continua. En aquest sentit, Plataforma ja ha manifestat la seua «preocupació» pels acords de govern entre el Partit Popular i Vox tant a la Generalitat Valenciana com al Govern de les Illes Balears.
Per això, remarca que «si la llengua, per si mateixa, hauria de ser un tema fonamental en tota campanya electoral i en l’acció de govern posterior, en aquestes eleccions ho ha de ser encara més, tenint en compte l’escenari polític que ha quedat dibuixat». Per aquest motiu, Plataforma fa una crida a la ciutadania a adherir-se al programa marc que defineix quines han de ser les línies d’actuació prioritàries d’un futur nou govern estatal i dels representants a les corts generals per tal de garantir els drets dels catalanoparlants. «Cal que les administracions complisquen la normativa lingüística i emprenguen les mesures necessàries per promocionar l’ús de la llengua catalana», subratlla. «I la ciutadania, d’altra banda, ha de fer servir les eleccions per exigir-los nous compromisos en matèria de política lingüística», afegeix.
A més, l’entitat demana als partits que actuen amb unitat pel que fa a les polítiques lingüístiques, i es facen fronts comuns, amb la resta de formacions de territoris amb llengua pròpia diferent del castellà, per tal de defensar els drets lingüístics amb la màxima contundència.
Plataforma recorda que en aquesta darrera legislatura «l’Estat ha continuat legislant de manera impositiva i discriminatòria, amb l’aprovació de normes centralistes i excloents que no respecten les llengües pròpies dels diferents territoris ni en garanteixen el seu ús normal».
