Tàrbena (la Marina Baixa) celebra enguany la “Festa des Parlar de Sa” aquest dissabte, 31 de maig, a les 18 h, a la plaça Major. L’esdeveniment està organitzat pel Centre d’Estudis de la Repoblació Mallorquina, Espai de So i el Grup Alacant, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, l’Ajuntament de Tàrbena, el CEIP Sant Salvador de Tàrbena i la Unió Musical de Tàrbena.
En l’acte, es lliuraran els guardons de la 10a edició del Concurs Literari en Tarbener “Adolf Salvà”, un certamen que potencia l’ús literari del tarbener o parlar de sa, dialecte local que ha conservat unes quantes reminiscències del mallorquí. A més, hi haurà representacions teatrals i musicals, concretament per les obres «Sa raboseta i es rabosot» i «En Micalet Monjo, es primer astronauta de la història», versions teatrals dels contes i llegendes de la tradició oral tarbenera, representades pels alumnes del CEIP Sant Salvador.
En Miquel (Miquelet o “Micalet”) Monjo és un personatge històric, documentat com a repoblador mallorquí, a qui s’atribueixen de manera tòpica històries en què apareix com un milhòmens que desafia la prohibició de caçar la nit de Tots Sants o com un desvergonyit que per negar davant la lluna que ha comés un robatori acaba pres per la superfície lunar. Són llegendes recopilades arreu del territori que localment han contribuït a fixar en la memòria col·lectiva una persona d’estrat popular, que altrament hauria quedat oblidada, o com a molt perviuria sepultada en els documents dels arxius.
Els organitzadores subratllen “la idoneïtat d’aquesta figura mítica amb el tema al qual s’han dedicat els treballs que s’han presentat al Concurs
Literari en Tarbener d’enguany: la toponímia i el vocabulari relacionat amb l’entorn. No debades hi ha un tossal no lluny del nucli urbà que du el nom d’aquest caçador tan impiu on s’afirma que va tindre la visió d’un conill (o d’una perdiu) que li va parlar de manera amenaçadora quan aquest li va disparar: «Miquelet Monjo, jo tinc dentetes-dentetes!». Així mateix, remarquen que “no cal oblidar tampoc que el tema de la vinculació humana i el territori està també en sintonia amb jornada d’Onomàstica que va celebrar-se el març passat a la Nucia i a Tàrbena, organitzat per l’AVL, «Onomàstica i repoblació, Onomàstica i toponímia de la Marina»”.
Així mateix, es podrà visitar una mostra d’homenatge a la centenària Isabel Ripoll, “transmissora excepcional d’una bona part de la memòria oral
tarbenera”.
Completarà la festa la visita a Tàrbena de l’exposició «El País d’Estellés, l’Estellés del País», que podrà veure’s els dies 31 de maig i 1 de juny a l’espai d’exposicions de la Sala de l’Ajuntament cedida per la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià.
El parlar de sa
Vicent Beltran i Carles Segura-Llopes, a Els parlars valencians (PUV, 2017), dediquen un apartat al valencià mallorquí, el parlar de Tàrbena, conegut localment com a tarbener o parlar de sa, que destaca dins del mapa lingüístic valencià per la singularitat de mantindre l’article es, sa. A hores d’ara l’ús de l’article salat al País Valencià és un localisme, però fa un segle encara era una característica compartida per diferents valls muntanyenques situades entre la Marina i el Comtat, i constitueix la memòria viva d’un episodi poc conegut de la nostra història: el repoblament d’una part del territori valencià amb famílies originàries del Regne de Mallorca després de l’expulsió dels moriscos. Una migració que tingué lloc a la primeria del segle XVII. A dia de hui, Tàrbena és l’exemple d’aquesta parla.
El llibre Parlar de sa: El llegat mallorquí a la Marina (Universitat d’Alacant, 2022), a cura del filòleg Joan-Lluís Monjo, del Centre d’Estudis de la Repoblació Mallorquina, reivindica el parlar de sa com un element del patrimoni immaterial valencià. L’obra proposa eixos temàtics diferents, entre els quals l’aspecte lingüístic ocupa, òbviament, l’espai més destacat, per mostrar la deixa mallorquina en el valencià. En aquest sentit, s’explica com s’originà el denominat article salat i es donen unes notes sobre la seua consideració sociolingüística i sobre la seua expansió fins arribar al País Valencià; es presenten les característiques del subdialecte mallorquí del valencià, en especial del parlar de sa; es donen unes referències dels cognoms valencians d’origen mallorquí, i es fa una caracterització del parlar salat de Catalunya, el bressol de l’article salat en català. Per acostar els lectors d’una manera més concreta al parlar de sa, el llibre inclou capítols en què es reprodueixen textos de la tradició oral i que ens permeten apreciar una consciència lingüística particular a la Marina.
Joan-Lluís Monjo assenyala que l’ús és intern, és a dir, «nosaltres només l’utilitzem amb persones que són de Tàrbena, encara que hi ha qui el parla amb tothom». «Tàrbena és l’únic poble que conserva aquest parlar actualment, perquè en altres pobles es conserven algunes paraules i pronunciacions, però a Tàrbena és on es conserven les característiques més importants, com ara els articles», indica Monjo. Sens dubte, el salat dels articles és el principal tret sonor.
