El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) ha presentat al·legacions contra la modificació de la llei de Plurilingüisme en considerar «il·legal eliminar el dret d’estudiar matèries en valencià a les comarques castellanoparlants».
El sindicat recorda, en un comunicat, que la Conselleria d’Hisenda va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGV) del 21 de setembre l’anunci de 20 de setembre de 2023, d’obertura d’audiència ciutadana de l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat.
En aquest avantprojecte es modifica la Llei de Plurilingüisme per a «eliminar el dret de l’alumnat de comarques castellanoparlants a estudiar en valencià assignatures no lingüístiques, com regula l’esmentada llei i com regulava el decret de plurilingüisme anterior de 2012, elaborat per la exconsellera d’Educació María José Català, actual alcaldessa de València pel PP».
En primer lloc, STEPV considera «una anomalia modificar la norma sense cap informe o estudi sobre l’aplicació del plurilingüisme en aquestes comarques». En segon lloc, continua el sindicat, «introdueix un tracte diferenciat entre l’alumnat dels territoris de predomini lingüístic valencià i els de predomini lingüístic castellà fixats per la Llei 48/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià (LUEV), prohibit expressament per l’article 14 de la Constitució Espanyola, com també per l’article 6è de l’Estatut d’Autonomia valencià». Aquest fet és considerat per l’organització sindical «com una il·legalitat si finalment s’aprova aquesta modificació de la llei de plurilingüisme».
STEPV assenyala que ja va presentar al·legacions a la llei de plurilingüisme de 2018 per a garantir la continuïtat de l’ensenyament en valencià i, en funció del context sociolingüístic i dels resultats de les avaluacions en els centres educatius, el percentatge mínim de continguts curriculars en valencià «hauria de ser del 50%».
Per a aquesta entitat, «cal una Llei d’igualtat lingüística i no una modificació de llei de plurilingüisme». «A més», apunta, «la llei actual no estableix la llengua minoritzada com la vehicular del sistema educatiu ni garanteix el seu domini real per part de l’alumnat. Tampoc no posa fi a la discriminació de l’alumnat de les comarques castellanoparlants».
«Per a aconseguir-ho, és necessària una planificació lingüística que incloga, entre altres mesures organitzatives, pedagògiques i de personal, plans específics de formació del professorat, reducció de ràtios, dotació de professorat de valencià i l’eliminació de les exempcions, que són una evident discriminació cap a l’alumnat d’aquestes comarques», sostenen des de STEPV. En aquest sentit, el sindicat insta el Consell a «fer una aposta clara a negociar una Llei d’igualtat lingüística».
