Maria comparteix la següent experiència positiva relativa a l’ús del valencià:
«En l’àmbit educatiu, una de les experiències més positives que he viscut va ocórrer quan a l’escola van intentar canviar la línia de la meua filla del valencià al castellà a mig curs per la denúncia d’una sola família. Les altres 74 famílies del curs ens vam unir (valencianoparlants i no, d’ací i de fora, gent que havia triat una opció o una altra) i vam aconseguir salvar la línia. En aquell moment, recorde un pare algerià que em va reconéixer que ell preferia educar en castellà, però em va dir: «No pense fotre-vos a vosaltres i si tots voleu en valencià, doncs jo també signaré». Hui la seua filla s’expressa perfectament en valencià.»
Solidaritat
L’anècdota sociolingüística de Maria ens mostra el valor de l’acció col·lectiva per a aconseguir els drets d’uns pares i uns fills valencianoparlants. I, en particular, la solidaritat d’un migrant.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació; 2. Desenrotllament de la interacció, i 3. Aprenentatges fets.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
