Diari La Veu del País Valencià
«Si haguera parlat en anglès, francès o alemany s’haurien esforçat a atendre’m»

Fins dijous passat no va obrir la bústia. I quan ho va fer, es va trobar amb una notificació signada pel Govern d’Espanya. Havia d’anar a Correus per arreplegar la carta, i quan la va obrir va quedar desconcertat. Francesc Xavier Tébar (Benetússer, Horta Sud, 1966) havia sigut multat amb 601 euros en virtut de la llei orgànica 4/2015 de protecció ciutadana, també coneguda com «llei mordassa». El motiu, «haver alterat el funcionament» del centre de salut esmentat per haver demanat al metge que l’havia d’atendre poder dirigir-se a ell en valencià. «En cap moment vaig exigir que em parlaren en valencià a mi», aclareix.

Professor d’Economia en un institut de secundària, Tébar disposa ara d’un termini voluntari per a pagar només la meitat de la multa imposada a canvi de renunciar a tota acció legal. La multa pot arribar fins als 30.000 euros, i aquest veí de Benetússer s’indigna. «La víctima soc jo, no el metge que no em va voler atendre», assegura. De fet, ell mateix està convençut «que si jo haguera parlat francès, anglès o alemany, s’haurien esforçat a entendre’m. Però si parle el valencià consideren que estic obligat a utilitzar el castellà, i no és així».

Els fets van anar de la següent manera: al juny, quan la covid revifava, Tébar va notar un refredat i va anar al centre de salut a ser atès. Es va adreçar al metge en valencià, i aquest li va exigir que li parlara en castellà. Si no ho feia, hauria de marxar. El pacient discriminat va abandonar la consulta i va sol·licitar el full de reclamacions a la recepció del centre, on el van informar que no en tenien, tot i que n’han de tindre per obligació legal. En aquell moment, Tébar va telefonar a la Policia Local d’Alfafar, que van tindre un contacte correcte amb ell. Tot seguit un altre metge el va atendre correctament, li va receptar una sèrie de medicaments i dies més tard va ser informat pel mateix centre de salut que ja disposaven dels fulls de reclamació. Finalment, va poder formalitzar la queixa el 31 de juny, i al setembre, fa tres setmanes, el pacient va rebre una circular de la Conselleria de Sanitat en què la institució lamentava el cas. Des d’aquell moment, Tébar va suposar que el cas quedava tancat. Però no.

Divendres va rebre la carta esmentada, i reconeix que no sap què ha de fer. «600 euros són molts diners, i és difícil actuar amb decisió davant una situació com aquesta», admet. Sí que s’ha envoltat de gent que coneix el món del dret perquè l’ajude a prendre una decisió, atès que la multa pot ser contestada amb un recurs. Tébar està segur que, amb la llei a la mà, la multa seria anul·lada, en tant que parlar valencià és un dret que ve recollit per la Constitució Espanyola, que prohibeix discriminar persones per qüestions de gènere, raça, opinió política o llengua. Aquest professor mai no s’hauria imaginat viure una situació com aquesta, tot i que assegura que no és la primera. En una ocasió, explica, agents de la Policia espanyola ja el van dur a judici després que s’adreçara a ells en valencià quan li van requerir el DNI i li van exigir que els parlara en castellà. La jutgessa li va donar la raó, a ell i a les tres persones que es van veure afectades per aquell cas.

Tornant al cas recent, Tébar lamenta que «és la mateixa administració valenciana la que incompleix les seues pròpies lleis, tant a nivell d’ensenyament com de sanitat, però soc conscient del país en què visc», reconeix. Ell mateix destaca la «impossibilitat de viure-hi 24 hores en valencià, sobretot a València ciutat i a les localitats de l’Horta, on la discriminació és continuada». I constata l’adversitat que, a diferència de quan era menut, «quan a l’escola es parlava en castellà i als carrers en valencià, ara tot és justament a l’inrevés». Aquest nou cas, tot i que «no és gens agradable», l’ha fet sentir-se obligat a fer-lo públic. «Cal fer tot el possible perquè la gent no patisca el que he patit jo», defensa.

Comparteix

Icona de pantalla completa