Aquest mes de juny, una simpatitzant de Save the Children va rebre una trucada d’aquesta entitat. La conversa, però, no va prosperar amb normalitat perquè, senzillament, la simpatitzant va demanar ser atesa en català. La petició que, a més a més, tal com indiquen des de Plataforma per la Llengua –entitat que ha denunciat els fets–, s’inscriu en la legalitat vigent, va generar un reguitzell d’observacions i retrets per part de la treballadora que trucava.
L’ONG del català denuncia «Save the Children mostra carències en la gestió de la diversitat i, més concretament, en l’ús de la llengua catalana». Indiquen que «és inexcusable que les persones que fan trucades telefòniques en nom d’una ONG no hagen estat preparades per ser respectuoses amb els drets lingüístics de les persones a les quals s’adrecen».
En aquest cas concret, la treballadora de l’ONG es molesta perquè la simpatitzant no canvia al castellà, i li retreu: «Tú y yo hablamos el mismo idioma». Davant de la perseverança de no fer-ho, la persona que truca en nom de Save the Children apel·la a la suposada bona educació perquè canvie de llengua, dient-li: «Tú a mí me endiendes, pero yo a ti no, te lo digo por educación, simplemente». Decebuda amb l’actitud de la simpatitzant, la treballadora li explica, tot i desconèixer les aptituds lingüístiques de la persona a la qual s’adreçava, que «es como si yo me pongo a hablarte en inglés, tú no me entiendes, pero yo no lo hago». En l’últim intent, també infructuós, insisteix: «Mi […] es valenciana, pero yo no sé valenciano, y mi […] tampoco. Ella, cuando está con su familia, cuando habla con nosotros, no habla valenciano porque no entendemos valenciano».
Finalment, la persona que rep la trucada li acaba preguntant si creu realment que li està faltant al respecte per parlar en català, a la qual cosa, li recorda, té tot el dret. La resposta és un sí rotund, barrejada amb una nova referència familiar fora de context: «Sí, sí, sí, mis […] son alemanes, pero delante de mí no hablan alemán».
Tal com s’escolta a l’àudio, la simpatitzant reitera el seu dret de ser atesa en català, i li pregunta si realment no hi ha ningú a l’organització que li puga fer la cridada telefònica en català, petició a la qual, finalment, la persona que truca en nom de Save the Children acaba accedint.
Segons Plataforma per la Llengua, «la conversa conduïda per la treballadora de Save the Children va ser molt desafortunada i, una vegada més, esdevé un exemple dels marcs comuns que fixen el castellà com a suposada llengua comuna a què tots els parlants han de recórrer i concórrer de manera natural».
L’entitat defensora dels drets lingüístics també recorda que els consumidors tenen dret de ser atesos en català en les seues relacions de consum. La Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya, diu, a l’article 128-1: «Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullen». A més, insisteixen des de l’ONG del català, «les empreses també tenen una obligació més general d’assegurar que el dret d’adreçar-se en català siga respectat: l’article 32 de la llei 1/1998, de Política Lingüística», que diu el següent: «Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s’expressen en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya».
