I també, entre altres, les revistes valencianes, escrites en la nostra llengua, Camacuc, Buris-ana o El Temps. O els mitjans digitals, Diari La Veu del País Valencià, Castelló Notícies, Vinaròs News o Vilaweb. I encara, ens necessita (davant les polítiques valencianofòbiques del govern del País Valencià), l’Associació d’Editors del País Valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o Acció Cultural del País Valencià, que per primera vegada en 53 anys, enguany no celebrarà els Premis Octubre. I tot això degut als entrebancs de l’administració valenciana, que ofega econòmicament aquestes entitats culturals.
L’últim número de la revista Saó, de juliol d’enguany, no portava ni una sola pàgina (ni mitja), de propaganda institucional. Ni de la Generalitat, ni de cap Diputació. ¿Què fa el partit La Vall ens Uneix perquè la Diputació de València no pose propaganda a Saó?
Tot això està provocant un genocidi lingüístic, sense precedents, que el govern de la Generalitat del País Valencià està, conscientment, perpetrant, amb l’objectiu d’anorrear, és a dir, reduir a no res, la nostra llengua.
Davant aquest atemptat lingüístic, cal que en siguem ben conscients, ja que la situació lingüística que vivim els valencians és desesperada.
Per això més de 300 escriptors han signat un manifest en defensa de la llengua, on mostren “l’absolut rebuig a les diferents agressions que està patint la nostra llengua en els últims temps”.
El maltractament i l’odi al valencià per part del govern del senyor Mazon, és de tal envergadura, que la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la senyora Verònica Cantó, ha afirmat que “el que està passant amb el valencià, seria impensable que passara amb una altra llengua” (Levante, 21 d’agost de 2015).
El govern valencià i això és bo que ho coneguem i ho fem saber, està vulnerant l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, ja que l’article 6.1, diu que “la llengua pròpia del País Valencià és el valencià”, que és oficial a tot el territori. I l’article 6.3 afirma que “la Generalitat garantirà l’ús normal i oficial” del valencià i del castellà. Però la realitat és que només garanteix l’ús del castellà. I encara, l’article 6.5, diu que “s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”, cosa del tot falsa. Només cal recordar que l’AVL ha sofert una retallada econòmica sense precedents, mentre se subvencionen entitats secessionistes o la Fundación Toro de Lidia. El síndic de Vox va arribar a afirmar, que volen asfixiar econòmicament l’AVL. ¿Algú s’imagina que un polític espanyol diguera que vol asfixiar econòmicament la Real Academia Española o l’Instituto Cervantes?
L’últim número de Saó, un mitjà que “aposta per una informació rigorosa, crítica i compromesa”, feia una crida a subscriure’ns a aquesta revista, ja que “la continuïtat de 50 anys” de Saó, depèn de tots nosaltres. Per això em pregunte, ¿quantes parròquies, de nord a sud del País Valencià o quants rectors reben la revista Saó?
Ja hem perdut, al llarg dels anys, massa revistes, que ja formen part de la història, com Oriflama, Gorg, Parlem, Vencill o València Setmanal, com per a perdre (per desídia de la Generalitat), les que tenim en l’actualitat.
Ens cal reaccionar amb contundència i amb valentia per salvar els nostres mots, com deia Espriu i mantindre’ns “fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. Malgrat els governants que tenim! O precisament per això!
