El ple del Consell ha aprovat aquest divendres una declaració institucional en la qual exigeix que «el valencià» tinga el mateix estatus d’oficialitat que la resta de les llengües cooficials de l’Estat, estimulant una vegada més el secessionisme lingüístic, atès que la llengua dels valencians tindrà el mateix estatus d’oficialitat que el basc i el gallec.
La portaveu del Consell i consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino, en la roda de premsa posterior al ple, ha llegit la declaració institucional en aquest sentit.
El text aprovat, que ha estat remès al president del Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que al seu torn també és actualment president del Consell de la Unió Europea; i a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, és un requeriment «amb la finalitat que es respecte la nostra història i la nostra cultura i llengua centenàries, com a part essencial de la plural riquesa d’Espanya», ha subratllat Merino.
Així mateix, la Generalitat ha enviat una petició al president del Consell d’Europa, Charles Michel, instant-li que «davant qualsevol petició que ens afecte, es respecte el valencià», ha dit Ruth Merino en valencià, llengua que parla amb moltes dificultats. Curiosament, l’inici de la roda de premsa ha començar amb un «bona tarda», expressió típica a Catalunya que els secessionistes lingüístics rebutgen, atès que al País Valencià és més comú dir «bona vesprada».
Un “bona tarda” en la roda de premsa del #PleConsell. Quin escàndol! pic.twitter.com/a4ulmBqtXz
— Ramir Calvo i Cubedo (@ramircalvo) September 5, 2023
La declaració respon a la decisió de la presidenta del Congrés del passat 17 d’agost per la qual es permetrà l’ús de les llengües cooficials en la «seu de la sobirania nacional» incloent el català, fet que el Consell actual considera una discriminació contra el «valencià», obviant que la llengua dels valencians també és el català, tot i les distintes denominacions amb què és distingit l’idioma.
Tot i així, la Generalitat ha expressat a través d’aquesta declaració que les llengües no poden utilitzar-se «per a dividir i no per a unir, i per a donar satisfacció als qui només desitgen la fractura i l’enfrontament entre els espanyols».
De la mateixa manera, el text subscrit pel Consell destaca que «no permetrà ni un atac més» al valencià, ni que siga utilitzat com a «moneda de canvi per als qui volen trencar Espanya».
Per últim, Merino, preguntada per si el Consell està en contra que es parlen llengües cooficials al Congrés, ha manifestat que «hi ha una cambra, el Senat, on ja està en pràctica l’ús de llengües cooficials i ens resulta, almenys, estrany que existisca una necessitat imperiosa que al Congrés s’haja de parlar també en llengües cooficials quan existeix una llengua comuna en la qual tots entenem», ha insistit.
