Tambors,bestiari, muixerangues, contacontes i fira d’entitats van servir ahir dissabte 13 de desembre per commemorar el 93 aniversari de les Normes de Castelló, a Castelló de la Plana. Enguany, aquest recordatori arriba en un context “d’atacs a la llengua” des de les pròpies institucions valencianes “sense precedents”, amb mesures com l’intent d’ofegament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’arraconament del valencià a l’ensenyament o el seu marginament a la radiotelevisió pública.
“L’objectiu de la commemoració ha sigut reafirmar el compromís de la societat castellonenca amb la llengua i la cultura pròpies, alhora que reivindica la dignitat del poble valencià davant les contínues agressions i els intents d’esborrar la nostra identitat col·lectiva”, ha explicat la presidenta de Castelló per la Llengua, Marta Nebot, als mitjans de comunicació.
Aquesta plataforma, que agrupa 25 entitats socials, culturals i educatives de la ciutat. és l’encarregada de l’organització dels actes, que han conclòs amb una manifestació pel centre de la ciutat, amb parada especial davant la Casa Matutano, actual seu del Museu Etnològic, lloc on es van signar les Normes en 1932, on la Conlloga de Castelló ha alçat quatre pilars en homenatge.
Recuperar el consens
“Les Normes de Castelló van ser fruit del consens col·lectiu i de la voluntat de futur, i el seu esperit continua sent referent per a la societat actual: mantenim viva la llengua perquè és una eina de progrés, llibertat i país”, ha afegit Nebot, tot recordant que l’aprovació d’aquesta normativa va sorgir a iniciativa de totes les entitats culturals i literàries que reivindicaven el valencià ara fa 93 anys, així com els escriptors, periodistes i revistes que l’empraven, arrossegant les institucions a acceptar una normativa que permetia que el valencià es convertira en una llengua moderna, normativitzada i de prestigi.
Homenatge a les víctimes de la dana
L’acte final va tenir també un record per a totes les persones afectades o víctimes de la dana del 2024, amb una menció al fet que s’endarrerira el missatge d’alerta “perquè no sonara massa català”. «L’anticatalanisme i la incultura maten», ha explicat Raquel Ràmia, encarregada de llegir el manifest.
