Ara el govern valencià vol que només ensenyem a classe autors valencians. Bé. Tampoc està tan malament posar per davant allò nostre i agranar cap a casa.
Bé, a vore com m’organitze, aleshores per al curs que ve a 3r d’ESO i 1r de Batxillerat, ni les cròniques de Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós (encara que aquest li donara a l’escut del Cap i Casal les dues L, per ser la ciutat dues vegades lleial, era català, així que fora). Ni Ramon Llull ni els trobadors ni Bernat Metge. No està tan malament, encara podem donar “El llibre dels fets” de Jaume I, tot i que, clar, valencià valencià tampoc no era, va conquerir i fundar el Regne de València amb 30 anys ja, amb els collons ben peluts. Així que este fora també. No cal patir, tenim els grans de la prosa religiosa (Eiximenis, Ferrer i Villena) que, a més de valencians, també eren beatos i això a este govern li agradarà. Eu, em pense que Francesc Eiximenis era nascut a Catalunya, encara que va viure a València tants anys que veges tu, ara, tampoc el podem considerar valencià. Però Sant Vicent Ferrer, el patró de València, què em digueu d’este, de segur que és valencià de pura raça. Xe, calla, que em sona a mi que els pares eren de Girona, així que no tinc clar si tenint unes arrels catalanes tan directes el podrem donar, millor no ens arrisquem. I sor Isabel? Era filla borda d’Enric de Villena, descendent directa dels reis d’Aragó. Esta tampoc, ja hem vist que la sang reial del casal d’Aragó fa olor de catalufo.
Bo, sempre ens queda la poesia, que a cas no tenim ací a València els millors poetes del segle XV? Tenim Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Joan Roís de Corella, estos últims d’ací al costat, de Gandia, més valencians que l’orxata. Al de Sant Jordi, entre eixe nom tan català i que era d’origen morisc, l’eliminem, “antes moros que catalans”, que deia Rita, però tampoc tant. Amb March estem com amb Ferrer, el pare i l’oncle eren catalans, la seua sang encara no s’ha valencianitzat prou amb només una generació vivint ací. Fora. I de Corella millor no parlar-ne, eixe cognom, Roís, és clarament d’origen català. Fora també.
Toca, almenys podrem donar amb molt de deteniment la nostra gran novel·la Tirant lo Blanc, tan elogiada pel Quixot i Vargas Llosa, que com són de parla castellana, ho entenen bona cosa. Martorell no és un poble de Catalunya? I el mateix Tirant era bretó, en cap cas valencià. Fora també. Redeu! Ja no me’n queda cap! Millor per a l’alumnat, no donem literatura i au, tampoc passaran pena. Sempre podem donar a 4t d’ESO i 2n de Batxillerat autors més actuals, al cap i a la fi, la literatura medieval és un referent que ens queda massa lluny.
4t i 2n de Batxillerat són molt importants si pensem que un és final d’etapa i l’altre l’accés a la universitat, així que anem a fer-ho bé. Si llevem tots els catalans i mallorquins del currículum d’aquests cursos i llevem també els valencians catalanistes (tots els qui van signar les Normes de Castelló de l’any 32, on s’acceptaven les normes de l’Institut d’Estudis Catalans per al País Valencià, ai, per a la Comunitat Valenciana, disculpeu-me, massa anys d’adoctrinament). I a eixos dimonis emplomats de Valor, Beneyto, Estellés, Cutillas o Fuster, a eixos traïdors els llevem els primers. Doncs això, si els llevem a tots i deixem només als valencians autèntics, qui ens queda? Ens queda Teodor Llorente i Xavier Casp, insignes poetes i sense màcula de catalanisme. Però Llorente va participar en els Jocs Florals de Barcelona moltes voltes i va guanyar premis i tot, i Casp, tot i que va acabar sent dels seus, va tindre un passat un poc fosc quan estava a l’editorial Torre. Així que estos dos, per si de cas, fora també. Hala, no donem literatura i au. Millor, menys faena i més temps per aprofundir en l’ortografia i la gramàtica, però només les formes valencianes, no les de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua -eixos tambe son uns catalanistes- sino com ho diguem en cada poble, i aixina que ca u eu diga com vullga, al final es aixina, el valencia de de veres es el valencia de poble, axo eu sap tot lo mon. Ara, els inmigrants que acaben d’arribar poden ser exemts i no donar valencia, i tambe els de les comarques castellanes, i els de tots els pobles i siutats on ja es parla mes castella que valencia, i ya posats, que l’estudie domes qui vullga, que per axo vivim en un pais lliure, en una comunitat, volia dir.
I al final, que vols que et diga, per a quatre catalanistes que volen donar valencia a l’escola i el destorp que es per a fer els horaris, el llevem i au, a fer la ma (axo si que es ben valencia). Y viendo el panorama, casi mejor me hago profesora de castellano que tiene más futuro.
Disculpeu-me l’exabrupte anterior, però és que la meua indignació no té límits. Tota la meua reflexió pareix una exageració, però que no ens enganyen: eixa és la intenció última del govern valencià quan diu que només vol que apareguen autors i autores valencians al currículum, fer un pas més en la substitució lingüística de la nostra llengua. Desconnectar-la de la nostra tradició literària, aïllar-la, confondre l’alumnat, fer-lo més ignorant, per acabar menyspreant l’ensenyament de la nostra llengua i, finalment, eliminar-la del sistema educatiu i de la societat.
No confonguem la ignorància amb la maldat. No són uns ignorants, estan seguint una estratègia de desprestigi per acabar amb la nostra llengua i la nostra cultura, i com més prompte millor. Això és el que volen, ells que són tan valencians.
