Plataforma per la Llengua ha presentat al·legacions davant de la Direcció General de Transport per Carretera i Ferrocarril del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible perquè els futurs serveis públics estatals de transport regular de viatgers per carretera garantisquen els drets lingüístics dels valencianoparlants, en els viatges que passen pel País Valencià i Catalunya. Entre les principals peticions, l’entitat demana que el valencià estiga disponible en tota la informació essencial del servei, l’atenció oral i escrita als usuaris, la senyalització, els canals digitals, la documentació contractual, els procediments de reclamació i les comunicacions sobre incidències, i que aquestes obligacions lingüístiques siguin exigibles contractualment i estiguen subjectes a mecanismes de control i sanció. “Cal garantir, en definitiva, que es respecten els drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants en tots els serveis amb origen o destinació als territoris del domini lingüístic”, han explicat des de l’entitat en un comunicat.
Les al·legacions s’han presentat en el marc del període d’informació pública dels avantprojectes de prestació de diversos serveis públics de transport regular de viatgers per carretera de titularitat estatal. En concret, afecten els corredors Pontevedra-Salamanca-Sant Sebastià-Barcelona; Santiago de Compostel·la-Santander-Bilbao-Barcelona; Barcelona-Lleida-Osca; Sevilla-Màlaga-Barcelona; Huelva-Barcelona; València-Alacant-Múrcia; Madrid-Albacete-Alacant, i Terol-Castelló-Barcelona.
En l’escrit d’al·legacions, Plataforma per la Llengua formula quinze peticions per assegurar que el servei públic estatal respecte els drets lingüístics reconeguts a Catalunya i al País Valencià. L’entitat reclama, en primer lloc, una clàusula general que establisca l’obligació de garantir aquests drets en totes les fases de la prestació del servei. També demana que tota la informació rellevant per als usuaris -horaris, tarifes, itineraris, condicions d’accés, incidències, drets dels viatgers i serveis d’assistència, entre d’altres- estiga disponible en valencià.
Cartelleria, senyalització i webs, també en valencià
L’organització també reclama que la cartelleria, la senyalització, les pantalles informatives, la megafonia, les màquines de venda, les pàgines web i les aplicacions mòbils incorporen el valencià de manera normalitzada. Igualment, exigeix que els usuaris puguin relacionar-se amb les empreses operadores en aquesta llengua en tots els canals presencials, telefònics i digitals, tant abans del viatge com durant el trajecte i en la gestió posterior d’incidències o reclamacions.
Entre les mesures proposades hi ha també la disponibilitat en valencià dels bitllets, els justificants de compra, les factures, les condicions generals del transport i les comunicacions relacionades amb retards, cancel·lacions o modificacions del servei. A més, Plataforma per la Llengua demana que les empreses disposen de fulls de reclamació i procediments de queixa, a més que les respostes als usuaris es puguen emetre en aquesta llengua.
Formació específica sobre drets lingüístics per als treballadors d’atenció al públic
Per garantir l’efectivitat de les mesures, l’entitat proposa incorporar formació específica sobre drets lingüístics per al personal que atén el públic, establir protocols d’actuació, crear indicadors de compliment lingüístic i preveure auditories periòdiques. Alhora, reclama que les obligacions lingüístiques es configuren com a condicions especials d’execució dels contractes i com a indicadors de qualitat del servei, amb penalitzacions en cas d’incompliment. També demana que aquestes obligacions siguen aplicables a subcontractes i empreses auxiliars que participen en la prestació del servei.
Les al·legacions remarquen que la titularitat estatal del servei no eximeix l’Administració ni les empreses concessionàries de respectar els drets lingüístics reconeguts als territoris on operen. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua recorda que “tant l’ordenament jurídic català i valencià com la normativa de consum, transport, contractació pública i protecció dels usuaris emparen el dret dels ciutadans a rebre informació i atenció en la llengua oficial i pròpia del seu territori”. L’entitat també reclama que els expedients “incorporen una valoració específica de l’impacte lingüístic de les concessions i de les mesures adoptades per protegir aquests drets”.
Clàusules lingüístiques en les línies d’autobús interurbà de Catalunya
Des de Plataforma per la Llengua recorden que aquest juliol, “després de mesos de pressió”, va aconseguir que, a través de la Llei de mesures d’acompanyament als pressupostos a Catalunya, es modificaren la Llei 12/1987 de regulació del transport de viatgers per carretera i el Decret llei 5/2026 de mesures urgents en matèria de transport públic interurbà en aquest territori per tal de garantir els drets lingüístics i establir, per primera volta, un requisit mínim de català per als treballadors d’atenció al públic.
Ara, l’entitat considera que “els nous serveis estatals de transport per carretera ofereixen una nova oportunitat perquè les administracions garantisquen de manera efectiva els drets lingüístics dels usuaris en algunes de les línies i eviten situacions de discriminació per raó de llengua”.
Durant el 2026, s’han rebut una dotzena de queixes, només a Catalunya, per greuges lingüístics en l’àmbit del transport públic per carretera, la majoria de les quals per l’atenció oral, superant les rebudes durant totes els anys 2024 i 2025, amb 11 queixes cada un. Hife, Moventis o Alsa són algunes de les empreses responsables dels serveis en què s’han registrat les denúncies.
