Entitats de tot l’Estat, entre les quals Escola Valenciana, han reclamat aquest dimarts l’aprovació de la proposició de llei de garantia del plurilingüisme que es debatrà al Congrés espanyol. La iniciativa de Compromís, ERC, Comuns, EH Bildu, el PNB, el BNG i Més per Mallorca que se sotmetrà a consideració aquesta setmana, planteja diverses mesures amb rang de llei en àmbits com l’Administració de Justícia, el procediment administratiu, la funció pública, la seguretat pública i el consum per garantir el principi constitucional de promoció del “patrimoni lingüístic” estatal. La norma busca donar “plena validesa i eficàcia” a totes les llengües oficials, especialment en els àmbits competencials “constitucionalment reservats a l’Estat”.
L’objectiu és que totes les llengües oficials a l’Estat puguen “exercir” com a tal i, d’aquesta manera, blindar l’ús del català, el gallec i l’eusquera en la justícia, l’administració pública i l’educació. Entre els grups que donen suport a la llei no hi ha Junts. Segons els impulsors, Junts se n’ha “autoexclòs” però confien que s’hi acabe sumant. Els grups també estan en converses amb el PSOE, que apunten que té dubtes en les qüestions relacionades amb el poder judicial.
En la roda de premsa convocada hui a les escales del Congrés, a Madrid, per les diverses entitats en defensa de les llengües pròpies, com ara Escola Valenciana, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (Ciemen), Plataforma per la Llengua, Mesa pola Normalización Lingüística (Galícia), Iniciativa pol Asturianu, s’ha fet públic un manifest comú.
Crida als diputats valencians
En nom d’Escola Valenciana, hi ha intervingut Helena Montaner, membre de l’equip de comunicació de l’entitat, que ha subratllat que “calen normes estatals clares i vinculants que blinden el respecte, l’ús i la promoció de les llengües oficials, en especial en l’àmbit de l’educació”. L’entitat ha afirmat que “una llei estatal com aquesta pot ser una ferramenta per a evitar les vulneracions lingüístiques que està causant la ‘Llei Rovira’ en l’àmbit educatiu valencià”.
Escola Valenciana ha fet una crida específica als diputats valencians perquè donen suport a la tramitació de la llei i treballen perquè el text final reconega de manera explícita el dret de la ciutadania a ser atesa en valencià per totes les administracions públiques, també les estatals. També, que blinde el valencià com a llengua vehicular en el sistema educatiu al País Valencià, eliminant ambigüitats i incorpore mecanismes de garantia i sanció davant incompliments dels drets lingüístics.
L’entitat celebra aquest primer pas, però romandrà alerta per presentar les al·legacions necessàries per fer efectius els drets lingüístics de les valencianes, especialment en matèria educativa.
Per part seua, el president del Ciemen, David Minoves, ha subratllat que l’aprovació suposaria un impuls per a l’oficialitat del català a Europa. “No és creïble mantenir la ficció que es pot aprovar l’oficialitat del català, el basc i el gallec al Parlament Europeu si no hi ha coherència al Congrés”, ha remarcat.
