El ple de l’Ajuntament de València ha acordat aquest dimarts aprovar la denominació bilingüe “Valéncia / Valencia”, en substitució de “València”, amb els vots a favor de PP i Vox, i en contra de Compromís i el PSPV. D’aquesta manera, ha precisat el consistori, “segons fonaments històrics i lingüístics exposats en un estudi tècnic del lingüista i acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Abelard Saragossà“, la forma valenciana portarà l’accent tancat.
Tanmateix, Saragossà assenyalava en un article titulat “Sobre les causes de les pronúncies del nom de la capital valenciana” [es pot llegir complet al final], publicat el 1998 al butlletí de la Societat d’Onomàstica: “El valencianisme no pot introduir canvis normatius emblemàtics que puguen posar-se en contra aquells valencians que estan fent més per la recuperació social del valencià. Si, de sobte, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana començés a promoure la grafia València, és segur que una part dels valencians que intenten que el valencià siga efectivament la llengua del poble valencià, es sentirien defraudats“.
I això és el que ha passat, tot i que Saragossà haja provat d’exposar els motius pels quals, segons ell, s’havia de canviar el topònim del Cap i casal en un article publicat el 27 de març a Diari La Veu.
Saragossà “avala la substitució del nom”
El regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno (PP), ha destacat que el canvi està “avalat per un estudi d’un filòleg, com demanda la normativa”, i ha dit que té com a “objectiu donar sentit comú a aquest tema”, “trellat”, segons ell.
Moreno ha assenyalat, en aquesta línia, que s’aposta per la denominació bilingüe plantejada atenent “una raó de realitat social”. “Som partidaris del bilingüisme perquè és un reflex del que és la societat actual a la ciutat”, ha ressaltat, al mateix temps que ha al·ludit al decret que possibilita aquesta doble denominació i l’elecció d’una de les dues denominacions oficials “en funció del context lingüístic utilitzat”.
Rebuig de la “forma catalanitzada”
En aquest sentit, el portaveu de Vox i segon tinent d’alcalde, José Gosálbez, ha assenyalat que la proposta que defensa aquest executiu suposa “una cosa molt senzilla: que el nom de la ciutat siga en valencià i en espanyol” i ha rebutjat “la forma catalanitzada imposada pel govern -de l’anterior alcalde, Joan- Ribó (Compromís)”, la denominació en valencià amb l’accent obert. Ha afegit que aquesta és “una forma imposada sense consens, sense respecte, sense valenciania i amb molt de catalanisme“.
Gosálbez ha manifestat que el 2023, “gràcies a una esmena de Vox”, es va aconseguir que “la forma en valencià fora amb accent tancat, amb la pronunciació del poble com el defensa la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat“. “Hui, per fi, es culmina el procés amb un informe tècnic que és absolutament clar i demolidor. La motivació és acadèmica, no ideològica”, ha afegit.
“Exercici de supremacisme”
Des de l’oposició, el portaveu del PSPV, Borja Sanjuan, ha censurat que la dreta busque “posar la cultura i la llengua dels valencians darrere del que ells consideren una cultura de primera, l’espanyola”. Així mateix, ha criticat que es pretenga “invisibilitzar l’oficialitat i la institucionalitat d’una llengua -el valencià- sense cap respecte a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua” i “eliminar qualsevol mostra de diversitat cultural, lingüística i política dins d’Espanya”.
“El que hi ha hui és un exercici de supremacisme“, ha afegit Sanjuan, que ha manifestat que l’objectiu de la proposta del govern municipal “no és canviar l’accent” i “posar un tancat on hi ha un obert” sinó “tornar a la denominació en castellà“. “Si es produeix aquest canvi, tornarem al temps en el qual aquesta administració només utilitzava la denominació en castellà, perquè serà oficial”, ha agregat, a més d’asseverar que “quan la dreta diu bilingüisme vol dir jerarquia“.
“Vox vol escanyar l’AVL”
D’altra banda, la portaveu de Compromís, Papi Robles, ha retret abans del ple, en declaracions als mitjans, que l’alcaldessa, María José Catalá (PP), pretén amb debats com el del nom de la ciutat tapar altres qüestions. “València està cada dia més bruta i hui, a l’Ajuntament, dediquem uns preciosos minuts a discutir per accents”.
En el mateix sentit l’edil de la coalició Pere Fuset, durant en el debat del ple, ha asseverat que els regidors cobren “per a fer política” i “no per a fer lingüística”, al mateix temps que ha instat a “potenciar el valencià” i a “no convertir-lo en una arma política, partidista i ignorant que és patrimoni de tots” i ha subratllat que és l’AVL “la responsable de marcar les normatives del valencià”. Així mateix, ha lamentat que Vox vulga “asfixiar i escanyar fins a la seua mort” aquesta entitat encara que “representa la pluralitat i la concòrdia entre valencians que pensen diferent”.
“És l’AVL, amb la composició plural dels seus membres la que dictamina si València ha de tindre accent obert o tancat”, ha insistit Fuset, que ha lamentat que l’executiu local cree “un problema on no n’hi ha”. Ha preguntat si Catalá “anirà a Torrent, el seu poble, a dir que és Torrent”, a més de demanar que no s’ataque a l’Estatut d’Autonomia.
Fuset ha proposat que es deixe el nom de la ciutat com València i que siga l’AVL “la que decidisca sobre l’accent”, una iniciativa que l’executiu ha rebutjat.
