El PSPV i Compromís de Vinaròs (el Maestrat) han anunciat una ofensiva política i judicial contra la modificació del Reglament de Normalització Lingüística, aprovada pel ple municipal amb els vots favorables de PP, Vox i Partit de Vinaròs Independent (PVI). D’aquesta manera, el govern municipal consolida l’ampliació de l’ús del castellà en l’àmbit institucional. Això implica una presència més elevada en la retolació urbana, en la documentació administrativa i les comunicacions públiques, en detriment del valencià com a llengua pròpia. La reforma, actualment en fase d’exposició pública, ha generat una forta contestació política i social, amb més de 2.000 signatures recollides en només una setmana. Totes dues formacions presentaran al·legacions i recorreran als tribunals per a impedir l’aprovació definitiva del nou reglament.
El portaveu socialista, Edu Barberà, ha assegurat que la reforma “trenca un consens de més de 30 anys” en matèria lingüística al municipi, i ha recordat que el primer reglament es va aprovar el 1996 amb el suport unànime de totes les forces polítiques i que el 2008 es va reforçar per fomentar l’ús del valencià en l’administració.
Barberà ha destacat que entre 2015 i 2023 “no es va produir cap conflicte lingüístic” i que l’Ajuntament ha funcionat amb normalitat en valencià i castellà, i fins i tot en altres idiomes. Per això, acusa el govern local de “fabricar una polèmica artificial” que només contribueix al “deteriorament del valencià”.
Exigències de Vox
El dirigent socialista també ha criticat l’actitud del PP i del PVI, als quals acusa de “plegar-se a les exigències de Vox”, i ha assenyalat directament l’alcaldessa, María Dolores Miralles, a qui retreu donar suport a la reforma “únicament per mantindre’s en el poder”.
Paral·lelament, el PSPV ha impulsat una recollida de signatures que ja ha superat les 2.000 adhesions en pocs dies. Barberà ha insistit que la seua formació està disposada a recórrer la reforma “fins on calga”.
Per part de Compromís, Paula Cerdà ha qualificat de “demolidor” l’informe elaborat per la tècnica de Normalització Lingüística i ha advertit que la reforma podria vulnerar l’article 3 de la Constitució, l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
Cerdà ha reiterat que “en els últims huit anys no ha hi ha hagut cap conflicte lingüístic” al consistori i ha defensat que s’han garantit els drets lingüístics de la ciutadania en totes dues llengües oficials. Així mateix, ha instat l’alcaldessa a sotmetre la qüestió a consulta popular per conéixer l’opinió del veïnat.
La polèmica sobre la reforma lingüística de Vinaròs continua així escalant, amb un escenari que apunta a una batalla legal i política en defensa del model lingüístic municipal.
