Compromís i PSPV han instat l’alcaldessa de València, María José Catalá (PP), a demanar un informe jurídic sobre el canvi de la denominació oficial de la ciutat a «Valencia/Valéncia» abans que se sotmeta a ple la moció aprovada pel PP i Vox en comissió, ja que consideren que la modificació podria ser «il·legal» en no estar avalada per la normativa que regula el valencià, que és la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Així ho han indicat els portaveus de totes dues formacions al consistori, Joan Ribó i Sandra Gómez, en una compareixença conjunta en la qual han estat acompanyats per la majoria d’edils dels dos grups. Ribó ha subratllat que «per molt que a la senyora Catalá li agrade l’accent en un sentit o un altre, aquest no és el problema», i Gómez ha considerat que l’alcaldessa està «totalment segrestada per Vox».
En aquest sentit, els regidors han sol·licitat mitjançant un escrit que Alcaldia demane a l’Assessoria Jurídica Municipal l’emissió d’un informe facultatiu sobre l’aprovació del punt quatre de la Comissió Informativa de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports del passat dimarts en la qual es va aprovar aquest canvi de denominació «de conformitat amb les Normes del Puig, avalades per la Real Academia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat i altres institucions representatives de la cultura autèntica valenciana», diuen els serveis de l’Ajuntament en referència a aquestes entitats acientíficques.
Enfront d’això, els grups de l’oposició consideren que l’acord «va en contra» de l’Estatut i de la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la qual es fixa que és aquest organisme el que té la competència per a determinar la normativa oficial del valencià i fixar les formes lingüísticament correctes de la toponímia i onomàstica oficial del País Valencià.
També han indicat que l’article 41 de l’Estatut estableix que és l’AVL la institució que té per funció determinar i elaborar, si escau, la normativa lingüística del valencià. Per això, han demanat a l’Assessoria Jurídica Municipal que emeta un informe jurídic facultatiu sobre si el canvi de la denominació de la ciutat a una forma «no normativa i antiestatutària» contravé els preceptes anteriorment citats com a pas previ a la discussió i votació en el ple.
Preguntat per si acceptaria la doble denominació amb el valencià de l’AVL, Joan Ribó ha assenyalat que «de normal, les ciutats, les persones, tenen un nom». «Si fora un nom que canvia molt… però ací parlem de posar un accent d’un costat o de l’altre o de no posar-lo». «Em sembla una solemne xorrada parlar d’això, són ganes d’embolicar-la per una cosa que tothom sap, que València és València, i en valencià es diu com es diu, com l’AVL. No té més», ha agregat.
A més, l’exalcalde ha criticat que «es puga actuar d’aquesta manera com a alcaldessa de València, sense tindre absolutament en compte com s’han fet les coses, com s’han de fer les coses, com s’ha de procedir, sabent que hi ha unes normes molt clares, no només de l’Ajuntament, sinó també del mateix Estatut i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua».
Per part del PSPV, Sandra Gómez ha assenyalat que «abans que s’emeta, es pronuncie i es realitze aquesta votació, volem que la gent tinga les coses clares i tinga les responsabilitats clares en les quals poden incórrer votant a favor d’una resolució que pot ser manifestament il·legal», i ha indicat que «es podria estar cometent una prevaricació». Preguntada sobre la possibilitat que donen suport a la doble denominació amb el valencià de l’AVL, Gómez ha indicat que ells anaven a votar en contra per «incoherència» del PP amb els noms d’altres ciutats en altres territoris com Galícia, on han aprovat el nom únicament en gallec.
No obstant això, s’ha mostrat disposada a parlar-ho si Catalá «fa marxa enrere» d’aquest «disbarat» que és «aprovar un canvi de nom de la ciutat amb un error ortogràfic». Gómez ha mostrat la seua «preocupació» perquè «hui és el saltar-se la llei i canviar l’accent oficial de la ciutat i demà poden ser coses tan importants com estar ací en un minut de silenci i negar la violència masclista de les dones i altres tantes que poden vindre després».
L’acord que van aprovar PP i Vox el dimarts en la comissió feia referència al procediment que estableix el Decret 69/2017 per al canvi de nom de la ciutat, la normativa per la qual es regeixen aquestes modificacions. El preàmbul d’aquest mateix decret assenyala que en ell es regulen també «els criteris aplicables a la toponímia en el procés de canvi de la denominació dels municipis i altres entitats locals, la qual cosa resulta important des del punt de vista de la normalització de la toponímia valenciana i la seua adequació a la normativa consolidada de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua».
«Atès l’encàrrec de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, es procurarà evitar la forma bilingüe, perquè aquesta no respon a la tradició històrica ni lingüística dels pobles, i es prioritzarà la forma endònima del topònim, és a dir, la denominació valenciana per als municipis de la zona valencianoparlant i la denominació castellana per als municipis de la zona castellanoparlant», resa el preàmbul.
En l’article 2 del decret s’assenyala que «els municipis no podran utilitzar denominacions que no hagen estat autoritzades per l’òrgan competent de la Generalitat, d’acord amb els tràmits reglamentaris previstos en aquest decret».
El procediment en si, segons regeix el decret, comença quan el canvi s’aprova per majoria absoluta en el ple del municipi. Després d’això, s’hauran de recaptar els informes justificatius i tècnics on es raone adequadament el canvi que es proposa. «A aquest efecte, la documentació necessària a incorporar en l’expedient tramitat per l’entitat local haurà d’incloure un estudi tècnic, subscrit per un expert en lingüística, en el qual s’exposen detalladament els fonaments històrics i lingüístics del canvi de denominació del municipi proposat», assenyala el decret. Serà el municipi qui sol·licite l’ajuda de l’AVL per a aquest informe si així ho considera.
L’entitat local interessada remetrà l’expedient complet tramitat al departament del Consell competent en matèria d’Administració local. Si l’expedient no reuneix la documentació necessària exigida per aquest decret, es requerirà a l’entitat local perquè, en un termini de 10 dies, esmene la falta o acompanye els documents preceptius, amb indicació que, si així no ho fera, se li tindrà per desistit.
Una vegada arribat a la Generalitat, la direcció general demanarà un informe a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que «podrà proposar alternatives que considere més adequades tècnica i històricament o advertir si hi ha incorreccions lingüístiques», i al Registre d’Entitats Locals estatal, per si hi haguera algun altre municipi amb nom idèntic. Els dos informes són preceptius i vinculants.
«En el cas d’emetre’s informe desfavorable per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, es donarà trasllat a l’entitat local interessada perquè emeta al·legacions en el termini d’un mes. L’entitat local interessada emetrà les consideracions que considere oportunes mitjançant acord plenari adoptat per majoria absoluta», indica. Després d’aquest termini, l’AVL podrà tornar a emetre un altre informe, que serà igualment vinculant i preceptiu.
Finalment, correspon al Consell, mitjançant decret, la competència per a resoldre el procediment de canvi de denominació del municipi. L’acte d’aprovació del decret posarà fi a la via administrativa.
