El PSOE i el PP van tancar la porta dimecres, a la Comissió d’Exteriors del Senat, a una moció del portaveu de Junts per Catalunya, Josep Lluís Cleries, que instava al govern espanyol a «impulsar l’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea, perquè es converteixi en llengua oficial de la Unió Europea». La iniciativa, que va comptar amb el suport d’ERC, el PNB i Bildu, va topar amb el no del PP i Vox i amb una abstenció dels socialistes que ha fet que la iniciativa quede rebutjada. Cleries demanava que l’Estat vaja més enllà del compromís actual de demanar que el català siga «llengua d’ús» al Parlament Europeu i aposte per una modificació del tractat europeu per incloure-hi el català com a llengua oficial.
La iniciativa va quedar rebutjada amb 4 vots a favor (Junts, ERC i PNB), 12 en contra (PP i Vox) i 12 abstencions (PSOE).
Durant la seua intervenció, Cleries recordava que el català és la novena llengua amb més parlants a Europa, i «no hi ha cap base legal que no permeta a un Estat declarar més d’una llengua oficial a la Unió Europea». Per tant, segons Cleries, l’Estat podria declarar oficials el català, el gallec i l’èuscar a la UE i superar l’estatus de la llengua de treball o de comunicació. El PNB, que va donar suport a la moció en tots els seus termes, va presentar una esmena d’addició per demanar el mateix tracte per al basc.
La iniciativa de Junts també va rebre el suport d’ERC. El senador Jordi Martí va recordar que hui en dia el català fins i tot està exclòs de la legislació de la Unió Europea, malgrat que supera en nombre de parlants altres llengües de la Unió. «Demanem que es modifiqui el reglament perquè el català sigui llengua oficial», afirmava, perquè els catalanoparlants «tenen dret a no ser tractats com a ciutadans de segona».
El senador del PSC, Santiago José Castellà, afirmava que el català serà llengua oficial a la Unió Europea «si les forces catalanes anem juntes construint els consensos i les complicitats necessàries». «No ajuda en res, i perjudica molt, voler fer política a curt termini amb les llengües i voler jugar a dividir entre bons i mals catalans», deia, abans d’acusar Cleries d’utilitzar la llengua com a eina «electoral». «La llengua no pot ser utilitzada per guanyar uns vots», criticava. El diputat del PSC va demanar a Junts que se sume al treball de la Generalitat i de l’Estat fruit dels acords de la taula de diàleg perquè el català siga llengua d’ús al Parlament Europeu. Això, considera, és «el més significatiu i important». «Fem junts que la llengua sigui element de comunicació i unitat civil», concloïa, perquè «estem avançant molt, com és just i com exigeix estar a l’altura de la diversitat lingüística de l’Estat».
El senador del PP i expresident de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, justificava el no de la seua formació pel fet que a la Unió Europea ja hi ha 24 llengües oficials i «més de 60 regionals», i la Unió ja ha dit que introduir el català suposaria una modificació de l’article 55 del Tractat, fet que fins ara només s’ha produït quan han entrat nous estats membres.
El senador de Vox, José Manuel Marín, acusava Junts de «victimitzar» el català, d’estendre «mentides pancatalanistes» i de participar de «l’expulsió del castellà» de les escoles a Catalunya. L’objectiu de l’independentisme, deia, és «convertir el català en l’única llengua a Catalunya» des de la «intolerància a l’espanyol».
L’abstenció del PSOE a la petició d’impulsar l’oficialitat del català arriba després que el govern espanyol fera públic que el passat 16 de setembre va enviar una carta a la presidència del Parlament Europeu per a demanar que el català, el gallec i l’èuscar foren «llengües d’ús» als plens de l’eurocambra, a més del castellà.
El règim jurídic d’aquest reconeixement seria a través d’un acord administratiu entre l’Estat espanyol i el Parlament Europeu, per la qual cosa que el govern espanyol es compromet a assumir les despeses de la iniciativa i a negociar els detalls de la seua posada en marxa.
La moció de Junts recorda que actualment existeixen sis acords administratius entre l’Estat i certes institucions pel que fa a l’ús del català en comunicacions escrites i intervencions orals: amb la Comissió Europea, amb el Consell de la Unió Europea, amb el Defensor del Poble europeu, amb el Comitè de les Regions, amb el Comitè Econòmic i Social Europeu i amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquests acords administratius estipulen que les comunicacions realitzades en algun idioma diferent al castellà però reconegut com a oficial per l’Estat han de ser traduïdes al castellà per l’òrgan responsable designat per l’Estat, que és qui ha de remetre la traducció oficial a les institucions de la Unió Europea.
Només dos dels sis acords contemplen un protocol per a demanar i concedir intervencions en català, gallec o euskera a les sessions del Consell de la Unió Europea i els plens del Comitè de les Regions. Per aquest motiu, Junts proposava a l’Estat que impulse un acord administratiu semblant per a possibilitar l’ús del català, el gallec i l’èuscar al Parlament Europeu. Des del partit recordaven que les dues demandes de l’Estat en aquesta direcció, dels anys 2005 i 2009, no van prosperar «fruit de la campanya dels eurodiputats del PP, que van basar el seu argument en les dificultats i problemes tècnics i l’elevat cost econòmic». En tot cas, segons Junts, l’ús del català, el gallec i l’èuscar a les institucions de la Unió Europea no depèn només dels acords administratius. «Els estats membres de la Unió Europea poden proposar més d’una llengua oficial del seu territori per convertir-se en llengua oficial de la Unió Europea».
De fet, Junts recorda que la pràctica per a la declaració de les llengües oficials de la Unió es basa en el dret internacional. Un estat sobirà accedeix a la Unió mitjançant un tractat internacional, i com a conseqüència, l’article 55 dels Tractats de la UE relatiu a les llengües del tractat es modifica. «Tenint en compte que no hi ha cap base legal per a restringir el nombre de llengües oficials que un Estat pot declarar, no hi ha cap raó jurídica perquè un estat multilingüe no pugui declarar més d’una llengua com a oficial a la Unió Europea».
