Tal com indica Plataforma per la Llengua, a finals de juliol el govern espanyol va publicar un Reial decret al Butlletí Oficial de l’Estat amb el qual concedia 5 milions d’euros a la Real Academia Española (RAE), la institució que vetlla per la normativa del castellà. Concretament, el Reial decret 632/2022 encarregava a la RAE que utilitzara aquests diners per garantir «l’execució del Projecte Llengua Espanyola i Intel·ligència Artificial» (LEIA). Segons la pàgina web de la RAE, el projecte LEIA té com a principal objectiu garantir la presència del castellà en la intel·ligència artificial i assegurar que se’n fa un «ús correcte», per «evitar que se’n perda la unitat que permet que més de 585 milions de persones puguin comunicar-s’hi sense dificultats».
El Reial Decret del govern espanyol utilitza aquesta mateixa justificació en la concessió de milions a la RAE: l’Acadèmia ha de vetllar «perquè els canvis que experimente la llengua espanyola en la seua constant adaptació a les necessitats dels seus parlants no trenquen la unitat essencial que manté en tot l’àmbit hispànic». La norma, a més, afegeix que cal «evitar que els operadors tecnològics facen un mal ús de la nostra llengua acceptant-ne corrupcions i formes incorrectes d’expressió l’ús de les quals s’expandeix ràpidament entre la població». Com recorda Plataforma per la Llengua, cal tindre en compte que la unitat de la llengua catalana o el seu correcte ús «no només no han estat mai prioritat de l’actuació estatal, sinó que les institucions generals de l’Estat en són encara enemigues». Per exemple, moltes pàgines web oficials de l’administració estatal i dels òrgans generals de l’Estat tenen versions lingüístiques en català i en valencià, com si es tractaren de llengües diferents. Aquestes versions solen ser traduccions parcials o residuals de la pàgina en castellà i «en la seua gran majoria contenen errors lingüístics greus».
El Reial decret 632/2022 justifica també la subvenció a la RAE sota la idea que són «cada vegada més necessàries (…) unes infraestructures lingüístiques en espanyol d’alta qualitat (…) per a una investigació i una innovació pioneres, i són fonamentals per a donar suport a les noves tecnologies habilitadores digitals essencials». Això, segons Plataforma per la Llengua, «novament, mostra una incongruència de la ideologia nacionalista espanyola, fortament vinculada a les institucions estatals. Sovint, els defensors d’aquesta ideologia ataquen els projectes de subvenció, impuls i normalització del català amb la idea que la intervenció pública per enfortir una llengua és il·legítima, atès que interfereix en el lliure mercat i limita la llibertat dels individus. A més, afegeixen que l’extensió i fort ús social del castellà són espontanis i es deuen únicament a la seua utilitat superior i natural».
Tot i que a l’exposició de motius del Decret s’hi diu que el projecte Nova Economia de la Llengua, en el qual s’insereix la norma, promou també el coneixement de «les llengües cooficials», no es coneixen subvencions equivalents o demogràficament proporcionals per a l’impuls d’aquests altres idiomes. Alhora, tal com indica l’ONG del català, «l’exposició de motius també fa seus els postulats supremacistes del nacionalisme espanyol»: «la raó que siga l’Administració General de l’Estat la que execute la subvenció queda plenament justificada pel fet que la llengua espanyola vertebra la nació en el seu conjunt, atès que supera àmpliament l’àmbit autonòmic, per la qual cosa correspon a l’Estat l’homogeneïtzació d’aquestes actuacions, ja que l’activitat pública de protecció de la llengua que desenvolupa la Reial Acadèmica Espanyola té àmbit estatal i no és possible el seu fraccionament, la qual cosa justifica la centralització de la gestió per l’Estat».
Aquest Reial decret, expliquen des de Plataforma per la Llengua, és una de les 55 normes lingüísticament discriminatòries amb els catalanoparlants aprovades per les autoritats espanyoles i europees durant el tercer trimestre de 2022. Aquestes 55 normes regulen aspectes ben diferents.
L’àmbit més generador de normes discriminatòries durant els mesos de juliol, agost i setembre, indiquen des de l’ONG del català, va ser el dels ajuts i els premis, amb un total de 18. Es tracta de normes pràcticament sempre estatals que exigeixen que la sol·licitud, la documentació obligatòria i les obres candidates a premis siguin en llengua castellana o hi estiguen traduïdes. «Més enllà de la discriminació de base, es tracta d’una mesura especialment inhibidora de l’ús del català: la traducció és costosa i això predisposa que les empreses i els particulars que es poden beneficiar d’ajudes utilitzen per defecte el castellà en la documentació interna i la producció escrita».
Cal tenir en compte que les normes en aquest àmbit específic han augmentat molt en els darrers temps, segons detecta l’entitat: en bona part per la incidència dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), finançats en part amb fons europeus i gestionats pel govern espanyol. El primer trimestre de 2021 va haver-hi una sola norma discriminatòria en la concessió d’ajuts i de premis i el segon només dues. El tercer trimestre d’aquell any van pujar a 11 i el quart a 14, indiquen. El primer trimestre de 2022 van ser tan sols tres, però el segon trimestre van enfilar-se fins a 17. «A tall d’anècdota, en els darrers mesos moltes d’aquestes normes han començat a incorporar una clàusula que aparentment cerca justificar la discriminació o excusar-ne l’òrgan concret d’emissió: la imposició del castellà seria “de conformitat amb allò previst sobre llengües oficials a l’article 15 de la Llei 39/2015, de l’1 d’octubre”». Es tracta de la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que estableix que només es poden utilitzar llengües diferents del castellà si són oficials als territoris en què tenen la seu física els òrgans encarregats de conduir els procediments en qüestió.
Al marge de les normes sobre ajudes i premis, el tercer trimestre de 2022 es poden destacar les següents disposicions discriminatòries, assenyalades per Plataforma per la Llengua:
- Les bases del XXXV Premi Internacional Menéndez Pelayo estableixen que els candidats havien de ser «autors de llengua espanyola o portuguesa». Aquest premi és atorgat per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i distingeix personalitats destacades en l’àmbit de la creació literària o científica l’obra escrita de les quals presenti una dimensió humanística notable. Aquesta institució és un organisme autònom del Ministeri d’Universitats espanyol. Creat l’any 1932 pel govern de la II República espanyola, aquest centre té la seu històrica a Santander però el domicili social és a Madrid i disposa de múltiples seus en diferents ciutats de l’Estat espanyol.
- El Reial decret 589/2022 estableix que els ciutadans dels estats de la Unió Europea podran concórrer a les mateixes proves per a l’accés a places de formació sanitària que els ciutadans espanyols. Els ciutadans de tercers estats que tinguen subscrits determinats convenis de col·laboració amb Espanya també podran concórrer en algunes proves. La norma estableix que els aspirants de països en què el castellà no siga oficial hauran d’acreditar «un coneixement suficient de l’esmentada llengua». Cal tindre present que als ciutadans espanyols no se’ls demana aquesta acreditació perquè la Constitució espanyola ja els imposa una obligació individual de conèixer el castellà.
- Els Estatuts de la Reial Federació Espanyola de Futbol permet que a les comunitats autònomes amb altres llengües oficials les federacions respectives hi traduisquen els documents federatius, però estableix que en cas de discrepància la versió castellana prevaldrà. Els documents adreçats a la Reial Federació Espanyola de Futbol que es presenten en alguna d’aquestes llengües s’hauran d’acompanyar obligatòriament d’una traducció literal al castellà. Les llicències emeses per federacions autonòmiques que habilitin per a la participació en activitats i competicions estatals hauran de consignar les dades com a mínim «en llengua espanyola, oficial de l’Estat».
- El Reglament d’Execució (UE) 2022/1409 regula el funcionament del servei web allotjat per EU-LISA a efecte que els ciutadans de països tercers a la UE proporcionen un seguit de dades amb motiu d’una estada en territori europeu. Entre altres coses, el reglament estableix que el formulari de registre de transportistes exigirà que presentin un seguit de documents empresarials i una còpia electrònica de l’extracte del seu registre mercantil oficial. Aquest document ha d’estar redactat o traduït de manera oficial a «una de les llengües oficials de la Unió, a l’islandès o al noruec». Les institucions europees posaran a disposició dels transportistes un lloc web d’assistència que inclourà una llista de preguntes i respostes «en totes les llengües oficials de la Unió».
- El Reial decret 728/2022 disposa que els controladors aeris i els alumnes de controlador aeri que no tinguen una anotació de competència lingüística vàlida en castellà no podran exercir les competències de llurs llicències a l’Estat espanyol.
- Una ordre del Ministeri de Justícia, JUS/912/2022, crea una comissió que ajudi a modernitzar el llenguatge jurídic. Un dels membres de la comissió serà «la persona titular de la Direcció del Departament “Español al día” a la Real Academia Española». No es preveu que hi haja cap representant de l’Institut d’Estudis Catalans o de cap altra institució de regulació de les llengües autòctones de l’Estat espanyol diferents del castellà.
En el cas de les autoritats espanyoles, les «normes discriminatòries», en terminologia de Plataforma per la Llengua, troben el seu fonament en el redactat antiigualitari de l’article 3 de la Constitució espanyola, que reconeix el castellà com a llengua oficial de l’Estat en exclusiva i limita territorialment la possibilitat que les altres llengües siguen oficials. Aquest mateix article imposa a tots els ciutadans espanyols un deure de saber castellà, circumstància que a la pràctica significa que els parlants de llengües diferents del castellà tenen una obligació d’adaptació al grup lingüístic dominant. En el cas de les institucions europees, les normes discriminatòries es deriven del fet que el català no és llengua oficial de cap estat membre ni tampoc de la Unió, en tots dos casos pel rebuig de les institucions espanyoles que dispose d’aquesta condició. Les normes comunitàries solen protegir o privilegiar les llengües dels estats o de la unió sense esmentar-les pel nom i, per tant, si el català esdevinguera oficial en aquests plans de govern, es veuria beneficiat automàticament per una gran quantitat de regulacions europees.
