Tal com va publicar el diari El Món ara fa un mes i mig, a principis d’octubre el Grup Operatiu d’Estrangers de la policia espanyola a Catalunya va vulnerar reiteradament el dret d’un advocat a comunicar-s’hi en català i va referir-se a la llengua com “el dialecto catalán”. Ara, Plataforma per la Llengua ha presentat una denúncia administrativa perquè se sancionen els agents responsables de l’actuació, que considera tant una discriminació com una vexació, i l’entitat ho ha fet davant de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, competent per sancionar aquest tipus d’infraccions. L’entitat considera que aquesta mena d’actituds contra els catalanoparlants són encara molt freqüents a l’administració general de l’Estat i que investigar-les i sancionar-les «és indispensable per erradicar-les i per posar fi a la sensació d’impunitat que tenen els agents».
Els fets es remunten al dijous 13 d’octubre, quan l’advocat Alfons Rodríguez, que duia un expedient d’estrangeria, va rebre un correu electrònic del Grup Operatiu d’Estrangers de la policia estatal. En aquest correu, escrit en castellà, els policies li feien arribar informació sobre la seua clienta i li sol·licitaven un acusament de recepció «per aquest mateix mitjà i en castellà». La resposta de l’advocat els feia avinent que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, una llei orgànica de l’Estat espanyol, declara oficial la llengua catalana i garanteix el dret d’opció lingüística dels ciutadans. Pocs minuts després, Rodríguez va rebre un nou missatge de la policia en què li tornava a sol·licitar que contestara en castellà, perquè «no estamos obligados a conocer el dialecto catalán» i per evitar «traducciones que puedan no ser correctas». En el mateix correu, també en castellà, els agents asseguraven que aquestes exigències no comportaven «cap mena de discriminació» i no treien «plena validesa als tràmits i documents presentats».
Per a Plataforma per la Llengua, l’exigència feta pel Grup Operatiu d’Estrangers de la policia espanyola a Catalunya contradiu el posicionament del Tribunal Constitucional, que sosté que el dret d’usar el català a les administracions a Catalunya es deriva de manera automàtica de la Constitució, amb l’única mediació de la declaració d’oficialitat que en fa l’Estatut de Catalunya, sense necessitat de cap intervenció legislativa més. Tal com informa l’entitat, segons la sentència 31/2010, la sentència de l’Estatut, el dret de relacionar-se en català amb l’administració s’aplica a «tots els poders públics radicats a Catalunya, siguen estatals, autonòmics o locals» (STC 31/2010, FJ 21), de manera que els ciutadans tenen «el dret de fer servir qualsevol de les dues llengües en les relacions amb aquestes institucions públiques». A més, el mateix tribunal afirma que les administracions públiques «no poden tindre preferència per cap de les dues llengües oficials» i que «tan sols els particulars poden preferir-ne una o una altra en les seves relacions amb el poder públic radicat a Catalunya» (STC 31/2010, FJ 23). Tant si en trien una o una altra, el Tribunal Constitucional fixa que han de poder-ho fer en igualtat de formalitats i de requisits en l’exercici de la llengua, informa Plataforma per la Llengua.
Més enllà del que diu la llei, l’entitat considera que, en la situació jurídica actual, aquests preceptes són difícils de complir totalment, perquè les institucions «espanyoles han impedit sempre que els treballadors de l’administració general hagen d’acreditar obligatòriament que són competents en català». «La llengua catalana no passa de ser un mèrit per a la pràctica totalitat dels llocs de treball estatals als territoris en què és oficial, i això fa difícil que hi haja “perfecta igualtat de condicions pel que fa a les formalitats i els requisits” de l’exercici del dret d’opció lingüística», indiquen des de Plataforma per la Llengua. Amb tot, el fenomen de la discriminació lingüística, segons la mateixa entitat, «va molt més enllà dels obstacles addicionals per als catalanoparlants que es deriven de l’absència del requisit lingüístic: molts treballadors públics vulneren de manera oberta i amb hostilitat manifesta el dret d’expressar-se en català dels ciutadans, tant amb exigències il·legals com amb insults i vexacions. Aquestes actituds responen a l’ideari supremacista castellà, un element nuclear del nacionalisme oficial espanyol», asseguren.
El supremacisme castellà, consideren des de Plataforma per la Llengua, parteix de la idea que el castellà és la llengua comuna de tots els ciutadans de l’Estat, «amb independència de la seua llengua familiar o de la llengua tradicional del lloc on viuen». Aquest «ideari discriminatori» veu en el castellà «una llengua eminentment diferent de les altres de l’Estat, una llengua millor». D’aquesta visió «es deriven una jerarquia entre grups lingüístics i un seguit d’expectatives desiguals: els catalanoparlants han de saber castellà i parlar-lo amb els castellanoparlants, de qui no poden esperar reciprocitat. Subvertir aquestes expectatives i jerarquies és percebut com una ofensa, tant a la idea d’Espanya del nacionalisme espanyol com als parlants de castellà», entenen des de l’entitat, que també afirmen que aquesta ideologia «és molt present en els cossos burocràtics i, particularment, en els policials. La seua força a tots els nivells de la jerarquia administrativa, juntament amb l’absència d’un requisit de conèixer el català i l’absència de mecanismes clars i eficients de prevenció i depuració d’actituds discriminatòries, són elements que han donat lloc justificadament a una sensació d’impunitat que afavoreix les actituds autoritàries i discriminatòries».
