Plataforma per la Llengua anima la ciutadania a votar amb consciència lingüística i publica una guia per ajudar els votants a conèixer el posicionament dels partits polítics en relació amb les deu prioritats en defensa del català que l’entitat ha plantejat. L’organització ha elaborat el document de cara a les eleccions estatals del 23 de juliol, i ho ha fet després d’analitzar els programes electorals de cada partit i havent-se reunit amb diverses candidatures tant del País Valencià com de Catalunya i les Illes Balears.
Per a l’entitat, la pròxima legislatura, en matèria de llengua, hauria de servir per avançar, sobretot, en quatre àmbits: l’oficialitat del català a Europa, la disponibilitat lingüística dels serveis públics estatals i la capacitació lingüística dels treballadors, el foment del català als mitjans audiovisuals, i la defensa del català en les normes i les estructures polítiques estatals.
Per aconseguir-ho, Plataforma per la Llengua considera que s’han de prioritzar deu línies d’acció: Complir la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (CELRoM), demanar l’oficialitat del català a la Unió Europea, garantir la capacitació lingüística dels treballadors públics, modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per assegurar la tria lingüística dels ciutadans, incloure el català a totes les publicacions estatals (webs, BOE i altres documents), fer efectiva la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català a tot el domini lingüístic, complir la Llei general de comunicació audiovisual, fer una revisió lingüística de les normatives de l’Estat, defensar l’escola en català i permetre que les llengües oficials diferents de la castellana es puguen fer servir al Congrés dels Diputats.
Amb la voluntat que la ciutadania vote amb consciència lingüística, l’entitat comença a difondre diferents infografies en què es pot veure el posicionament de cada partit respecte a les deu propostes de l’entitat. A través d’una escala de colors, s’assenyalen en verd les propostes sobre les quals els partits es posicionen clarament a favor, en groc s’indiquen les mesures en què els partits no es posicionen, i en roig les accions que els partits volen revertir o rebutgen explícitament.
Així, la guia permet descobrir el posicionament d’Esquerra Republicana, Junts, la CUP, el PDeCat, el PSOE, el PP, Vox i les tres candidatures de Sumar a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears: Sumar-En Comú Podem, Sumar-Compromís, i Sumar-Més. Pel que fa al PSOE, igual que el PP i Vox, no presenta un programa propi per als diferents territoris catalanoparlants, sinó que té un únic programa per a tot l’Estat espanyol i evita posicionar-se sobre aquestes qüestions: es limita a parlar del PERTE Nueva Economía de la Lengua, i de la digitalització i el foment del castellà com a patrimoni de l’Estat, però pràcticament no diu res sobre la resta de llengües.
ERC i Junts són els únics partits que comparteixen totes les propostes de l’entitat i en tots dos casos tenen uns apartats de llengua al programa força complets. La CUP també ha fet explícites quasi totes les propostes de l’entitat, encara que en bona part ho ha fet, segons Plataforma per la Llengua, a les reunions (i també durant la legislatura passada) i no tant en el programa electoral, «que és poc explícit». El PDeCat té un apartat destacable sobre llengua al programa i comparteix bona part de les mesures proposades per Plataforma per la Llengua. En el cas de les tres coalicions de Sumar, En Comú Podem a Catalunya és qui té un apartat de llengua més extens i inclou pràcticament totes les prioritats de l’entitat.
La guia també permet veure que Vox inclou diverses propostes contràries al que l’entitat considera cabdal per a la protecció de la llengua. En aquest sentit, el partit proposa aprovar una proposició no de llei per instar que el coneixement de les llengües cooficials diferents de la castellana no siga un impediment per accedir a la funció pública. Amb aquesta proposta, Vox faria que no calguera saber català per treballar a l’administració pública d’aquests territoris.
Tant la guia perquè la població conega les posicions dels partits en matèria de llengua com les reunions que l’entitat ha fet amb les diferents candidatures per intercanviar preocupacions i traslladar-los propostes s’emmarquen en la campanya «Vota per la llengua».
Plataforma per la Llengua ja va activar la campanya per a les eleccions autonòmiques, municipals i insulars del mes de maig. A més de la guia i de les reunions, la campanya té un tercer eix cabdal, que és el seguiment del compliment de les propostes un cop passades les eleccions. En aquest sentit, a partir del 23 de juliol, l’entitat continuarà fiscalitzant els governs per veure si compleixen amb allò que els partits que els integraran s’han compromès a fer en matèria de llengua.
