Dijous, Plataforma per la Llengua va intervenir en l’audiència prèvia al Ple de Mataró (Maresme) per anunciar que ha presentat un recurs contenciós administratiu perquè es faça justícia en el procediment d’Esther Vidiella, la consumidora que va ser «maltractada» per la policia local quan va voler denunciar una discriminació lingüística el mes de desembre del 2021. A Vidiella se li han imposat dues multes («desobediència a l’autoritat» i «obstrucció dels serveis públics»), per un valor total de 500 euros, que s’assimilen a les de l’article 36.6 de la «llei Mordassa», que han estat denunciades per organismes internacionals com la Comissió de Venècia o la Comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, atès que poden ser interpretades de manera arbitrària o desproporcionada.
L’Ajuntament, que ja ha desestimat diverses al·legacions i recursos en via administrativa, basa la seua sanció en una denúncia policial ratificada pel mateix agent i un company. Es basa en l’article 77.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: «Els documents formalitzats pels funcionaris als quals es reconeix la condició d’autoritat i en els quals, observant-se els requisits legals corresponents, es recullen els fets constatats per aquells, han de fer prova d’aquests llevat que s’acredite el contrari».
La norma i la jurisprudència avalen que un informe ratificat pot ser suficient per destruir la presumpció d’innocència, però que admet la possibilitat de proposar una prova en contra. En aquest cas, l’Ajuntament ha obstaculitzat aquesta opció, segons Plataforma per la Llengua. D’una banda, «no ha permès a la defensa accedir a l’expedient i veure la denúncia ni l’informe que ratifica la mateixa denúncia». D’altra banda, el consistori no ha facilitat les imatges de les càmeres de seguretat, ja que al·lega que les va destruir perquè ja havia passat el termini màxim per a conservar-les. Aquest fet, segons l’entitat, «representa una irregularitat, atès que la Llei orgànica 4/1997, de 4 d’agost, preveu que les imatges no s’han de destruir quan s’investiguen infraccions administratives o penals greus». Plataforma per la Llengua destaca que l’Ajuntament va donar una versió alternativa al mitjà Nació Digital, en dir que no eren útils perquè no gravaven so. Esther Vidiella ha denunciat que li van llençar a terra els formularis de denúncia, fet que s’hauria pogut observar a les imatges.
Per tots aquests motius, Plataforma per la Llengua considera que l’Ajuntament ha obstaculitzat la possibilitat d’oposar-se a la sanció i, a més, «no ha garantit els drets de la víctima». Demana al consistori que s’aplane a la demanda contenciosa administrativa i deixe sense efecte les sancions a Esther Vidiella.
Al ple de dijous, l’Ajuntament va insistir que no disposaven de cap element que els fera canviar de parer, així que es va tancar en banda i es va atrinxerar en la seua negativa a revisar el cas. Plataforma per la Llengua considera que amb aquesta actitud, i amb el fet que no revisen l’actuació dels agents, «beneeixen que el català siga pres en consideració com una qüestió secundària». La justícia serà qui tindrà l’última paraula i, aquesta vegada, el consistori no serà jutge i part. La decisió no es tornarà a prendre per criteris corporativistes sinó que les seues actuacions seran revisades per un tribunal aliè a l’Ajuntament de Mataró.
Plataforma per la Llengua també s’ha posat en contacte amb els diferents grups polítics de l’Ajuntament de Mataró per demanar-los col·laboració per evitar que s’acabe «perpetrant aquesta injustícia» i anunciar-los que ha interposat aquest recurs contenciós administratiu.
Coincidint amb la intervenció al ple de Mataró, Plataforma per la Llengua ha fet públic el vídeo del judici d’Esther Vidiella, del 16 de desembre del 2022, contra el policia que la va discriminar (l’agent TIP 3448). En aquest vídeo es mostra com l’agent i la seua advocada menystenen el dret de la consumidora d’expressar-se i ser atesa en català, i l’acusen d’haver fet escalar el conflicte de manera innecessària. En aquest sentit, es veu com l’advocada li etziba a Esther Vidiella: «Señora, si no le están entendiendo en catalán… si ho prova en castellà potser l’entenen i no cal que vingui una patrulla. ¿No quiere hacerlo? Pues no lo haga, le envío la patrulla». En el mateix sentit, l’agent li retreu que no haguera canviat d’idioma, tal com li va «suggerir»: «ella entiende los dos idiomas y la otra persona sólo entiende uno», «jo entenc que, si ella vol una transacció econòmica, una transacció comercial amb aquesta persona, i tots dos entenen un mateix idioma, que en aquest cas seria el castellà, doncs que l’utilitzin».
Aquests arguments de l’agent i de la defensa reprodueixen, segons Plataforma per la Llengua, «alguns dels prejudicis lingüístics més habituals per condicionar els parlants de català perquè canvien de llengua, com ara que el fet de saber més llengües t’ha de fer renunciar a la teva dins el territori allà on és llengua pròpia». Aquests prejudicis, segons la mateixa entitat, «traslladen la responsabilitat als parlants i se’ls presenta com a inflexibles o maleducats, quan simplement volen parlar en català. A més, impliquen una renúncia al dret de parlar en català també en les activitats privades, recollit en normes com el Codi de Consum de Catalunya, la Llei de Comerç, serveis i fires, o el mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya».
Els fets denunciats per Vidiella es remunten al 13 de desembre del 2021, quan en una botiga de telefonia li van exigir que parlara en castellà i ella va trucar a la policia local perquè l’establiment no li va facilitar el full de reclamacions. Per telèfon, l’agent que la va atendre li va dir que parlés en castellà amb el senyor de la botiga, i ella, indignada, es va dirigir a la comissaria per presentar una demanda. El policia que la va atendre, sempre en castellà, la va escridassar i la va amenaçar de multar-la per reclamar els seus drets lingüístics. Al final, Esther Vidiella no va poder presentar la demanada i va presentar una denúncia contra l’agent per haver-la coaccionat.
Després de ser jutjat, l’agent va ser absolt el gener del 2023 d’un delicte lleu de coaccions en considerar que no es podia provar un comportament que encaixés en el supòsit d’un delicte, però a través de la investigació i de la declaració dels agents al jutjat s’han demostrat diversos fets greus, així com els seus biaixos ideològics, tal com es pot veure en el vídeo.
L’ONG del català considera que el consistori mataroní hauria de reconèixer que els agents van actuar des d’una perspectiva ideològica, «atès que en tot moment van menystindre el dret de la ciutadana de ser atesa en català tant a la botiga com a la comissaria, i que van denunciar la ciutadana com a represàlia per la denúncia que els havia presentat ella als jutjats». A més, hauria d’admetre, segons l’entitat, que no ha permès proposar prova en contra dels suposats fets pels quals se la multava i que això li ha generat indefensió. Amb aquest expedient sancionador, l’Ajuntament de Mataró «no només pren partit en contra dels drets lingüístics de la ciutadania, sinó que es posiciona a favor del supremacisme castellà i s’alinea amb la tradició més autoritària de la dreta espanyolista», diuen des de l’ONG del català.
