Plataforma per la Llengua ha presentat aquesta setmana un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la resolució que a l’octubre va confirmar que excloïa del procés judicial del 25% de castellà a les aules totes les entitats que pretenien presentar recurs contra la interlocutòria. L’ONG del català fa aquest pas per evitar quedar exclosa del procés, i el fa conjuntament amb les organitzacions amb qui es va formar un front judicial comú per tombar la interlocutòria i, a través d’un tràmit diferenciat, per cercar la nul·litat de la sentència.
Aquest octubre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ratificar la decisió que ja havia comunicat al juny per la qual no admetia les entitats en defensa del català en aquest procés judicial, una decisió que aquestes organitzacions havien recorregut al mateix tribunal. Per Plataforma per la Llengua, la decisió del TSJC era del tot «irregular», i «l’excusa» que al·legava per no acceptar l’entitat com a part interessada era «particularment ridícula», atès que ho justificava dient que el cas «tenia a veure amb la vehicularitat del castellà a l’escola, i no amb la vehicularitat del català».
Seguint aquest argument, recorden des de Plataforma per la Llengua, el TSJC sí que va acceptar com a parts interessades dues entitats de defensa del castellà: Asamblea por una Escuela Bilingüe i Asociación Hablamos Español. L’entitat considera que no ha rebut un tracte igualitari en aquest procés judicial i que, per dissimular la «discriminació», el mateix tribunal ja va evitar resoldre totes les peticions de personació en una mateixa resolució, i va optar per emetre dues resolucions diferenciades en funció de si les entitats eren partidàries o contràries a introduir el castellà com a llengua vehicular.
En aquest sentit, indiquen des de l’entitat, la mateixa interlocutòria inicial que obligava el Govern català a enviar instruccions als centres educatius sobre com aplicar la sentència es va dictar arran d’una petició d’execució de la sentència «feta per l’Asamblea por una Escuela Bilingüe». Plataforma per la Llengua apunta que «un principi bàsic del dret processal en un estat democràtic és el de contradicció: la norma estableix que, de la mateixa manera que, després de dos mesos de comunicació d’una sentència, qualsevol de les parts afectades pot instar que s’execute de manera forçosa la sentència, també qualsevol part pot oposar-s’hi». Així, consideren completament «irregular» que el TSJC només accepte la participació de les entitats que defensen l’execució de la sentència. «El tribunal no pot defensar o protegir les seues decisions i impedir que qui creu que hi està en desacord accedisca a formar part del procés, perquè això suposa una arbitrarietat absoluta».
Plataforma per la Llengua recorda, també, que la decisió d’excloure del cas les organitzacions que defensen el català no va ser unànime. Dels cinc membres del TSJC, dos van emetre un vot particular en contra amb el mateix argument que defensa l’entitat. Tanmateix, el vot clau que va desfer l’empat i va excloure les entitats en defensa del català en aquest procés judicial va ser el del jutge Javier Aguayo Mejía, president de la sala contenciosa administrativa del TSJC. L’ONG del català denuncia que aquest jutge ha intervingut en el cas «de manera irregular», perquè el desembre del 2020, un dia abans que fora emesa la sentència, es van aprovar una sèrie de normes sobre la composició de les seccions i els tribunals del TSJC que van permetre una assignació «irregular» d’Aguayo. En concret, «el jutge va poder triar intervenir en el cas, un fet que vulnera un principi jurídic fonamental en les democràcies occidentals i que està recollit a la mateixa Constitució espanyola: el dret a ser jutjat per un magistrat que estiga predeterminat per la llei».
Les organitzacions del front judicial que van reclamar personar-se en la causa van presentar un primer tràmit per poder lluitar contra l’execució de la sentència, i també un segon tràmit per reclamar-ne la nul·litat, tenint en compte la participació «irregular» d’Aguayo en el cas. Plataforma per la Llengua considera que la ratificació del TSJC sobre la decisió d’excloure les entitats que volien combatre l’execució de la sentència no afecta aquest segon tràmit, «que ni tan sols s’ha resolt ni valorat», i assegura al Tribunal Suprem que la intervenció d’Aguayo «no s’ajusta a les garanties del dret constitucional».
