Un usuari de CaixaBank que havia de tramitar el cobrament d’una herència no va poder signar el dictamen jurídic en català i el va haver d’acceptar en castellà per evitar haver de tornar a la sucursal bancària un altre dia i haver d’endarrerir altres tràmits. Així ho denuncia Plataforma per la Llengua, que afegeix que tot i que la treballadora que el va atendre li va dir que, si l’haguera demanat de manera expressa prèviament, l’hauria pogut tindre en català, segons l’ONG del català, CaixaBank l’hauria de tindre per defecte, «i com a mínim, en la llengua pròpia del territori: el català». L’entitat publica hui l’àudio amb la justificació de la treballadora i demana a l’entitat bancària que canvie la seua política lingüística perquè els consumidors catalanoparlants «tinguen els mateixos drets que els castellanoparlants». «Una discriminació com aquesta, que pot semblar poc violenta, és només un exemple més de la discriminació estructural que pateixen els catalanoparlants a l’Estat espanyol de manera normalitzada, i també de la poca importància que hi dona CaixaBank», consideren. De moment, també expliquen que l’usuari discriminat, a més de contactar amb el servei de queixes de Plataforma per la Llengua, ja ha presentat també una denúncia a l’Agència Catalana de Consum.
Els fets denunciats van passar el 23 de maig en una oficina de Barcelona i, com se sent en l’enregistrament proporcionat pel mateix usuari, la treballadora li diu que, per practicitat, més val firmar el document en castellà. «Vostè vol una solució ràpida o no? », li arriba a dir la treballadora. «La solució, tanmateix, és renunciar a la llengua pròpia i acceptar-ho en castellà, perquè, si ho vol en català, “haurà d’esperar”, com li reconeix en reiterades ocasions», denuncien. «Es tracta d’un cas semblant al que l’entitat va denunciar aquest març en una mútua de Tarragona, Muprespa, en què el director del centre mèdic pressionava el pacient perquè s’avinguera a parlar en castellà amb el metge si volia ser atès, i ho justificava també per una qüestió d’agilitat i per “facilitar” les coses».
En el cas de la discriminació de CaixaBank, des de Plataforma per la Llengua entenen que «també és el catalanoparlant qui s’ha de veure forçat a renunciar als seus drets, i els arguments perquè ho faça es repeteixen força. En aquest cas, la treballadora li explica que el departament jurídic havia fet el dictamen en castellà perquè ella s’hi havia dirigit en aquesta llengua, i que, si el client el vol en català, no podrà ser en aquell moment. Encara que l’usuari insisteix que sí que el vol en català, la treballadora li proposa igualment signar el document en castellà, per “no perdre el temps”, perquè ella vol “solucionar les coses ràpides” i, el que és més greu, per no perjudicar-lo: “Tornarà a quedar-se a la cua. I quan vulguin, em contestaran [els serveis jurídics]”, al·lega la treballadora».
El client reivindica durant tota la conversa que vol el dictamen en català i denuncia que el fet de no poder-lo tindre en la seua llengua és una discriminació. Perquè encara que puga acabar-lo tenint en català, «el fet d’haver de tornar a la sucursal bancària un altre dia i, en conseqüència, haver d’endarrerir altres tràmits, són factors que penalitzen el client simplement per voler tenir la documentació en català». En aquest sentit, per a Plataforma per la Llengua, «és evident» que qualsevol dilació a l’hora de rebre qualsevol documentació pel fet de voler-la tindre en la llengua pròpia del territori «és una discriminació injustificada».
Tot i que l’usuari acaba acceptant signar el dictamen en castellà perquè no es pot permetre haver d’endarrerir la visita a la notaria, «encara ha de sentir un dels arguments habituals que es fan servir per imposar el castellà: “Jo no tinc cap problema a parlar les dues llengües”, li diu la treballadora, després d’explicar-li que parla en castellà amb el pare i en català amb la mare, i que de vegades comença en una llengua i continua en l’altra», narren des de l’ONG del català, que considera que «es tracta d’un argument que apel·la al seu context familiar i a les seues comunicacions particulars amb l’objectiu, en el fons, de defugir el conflicte, naturalitzar el bilingüisme, posar el seu cas com a model d’entesa entre llengües, situar el catalanoparlant que reivindica els seus drets en una posició extremista, i convidar l’interlocutor a abraçar el castellà. La realitat, però, com li diu l’usuari, és que les circumstàncies personals de la treballadora són irrellevants i que ell no li discuteix “com ha de fer” ella “les seves comunicacions personals”, sinó que els fets parlen per si sols i, si ell no firma el dictamen jurídic en castellà, el discriminen perquè el fan tornar un altre dia a la sucursal bancària».
CaixaBank, segons Plataforma per la Llengua, és l’entitat bancària que més queixes acumula per raó de llengua, «des d’incompliments de la normativa vigent fins a menyspreu i burles per parlar en català».
