El Tribunal Administratiu de Montpeller ha decidit anul·lar les deliberacions dels plenaris dels ajuntaments d’Elna, Portvendres, Tarerac, els Banys d’Arles i Palaldà i Sant Andreu de Sureda –localitats de la Catalunya del Nord– que modificaven els reglaments interns dels Ajuntaments per a permetre l’ús del català, amb traducció consecutiva al francès.
El tribunal considera que la modificació normativa aprovada per aquests cinc Ajuntaments és contrària als articles 1 i 2 de la Constitució francesa perquè vulnera la «preeminença» del francès. La sentència, si no hi ha apel·lacions o aquestes en confirmen el sentit, farà que la llengua catalana siga relegada a un ús secundari i les futures modificacions normatives només en permeten l’ús per part dels electes com a traducció del francès.
Per a Plataforma per la Llengua, la sentència del tribunal representa «un atac institucional envers la llengua catalana a la Catalunya del Nord». A més, segons recorda l’entitat, l’article 75 de la Constitució francesa afirma que les «llengües regionals» són «patrimoni de França». Tanmateix, «no es pot garantir la pervivència del patrimoni lingüístic si no se’n garanteix públicament l’ensenyament i no es garanteix cap dret inherent al manteniment d’aquest patrimoni». L’entitat considera que una interpretació «tan àmplia» de l’article 2 de la constitució és de caràcter «supremacista i centralista i totalment contrària als preceptes de respecte i promoció de les “llengües regionals” o minoritàries que recull la normativa internacional».
Segons interpreten des de l’ONG del català, la sentència del Tribunal Administratiu de Montpeller segueix l’argument utilitzat, durant la vista del 18 d’abril, per part de la relatora del tribunal, que va defensar que el problema del reglament era la primacia del català sobre el francès, ja que permetia que els electes s’expressaren abans en català que en francès. Segons la relatora, això provocava que la llengua catalana fora emprada com a llengua principal. Per aquest motiu, demanava anul·lar l’article 19 dels reglaments interns, tal com ha acabat succeint.
Plataforma per la Llengua considera que la resolució del Tribunal va en contra de les Recomanacions d’Oslo, promogudes per l’OSCE relatives als drets lingüístics de les minories nacionals on s’indica que s’ha de permetre i garantir l’ús de la llengua pròpia per part dels electes. L’entitat insta el govern francès a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i a fer oficial el català a la Catalunya del Nord, i demana empara internacional davant aquesta «vulneració dels drets lingüístics».
L’entitat també recorda que davant d’una sentència similar, la decisió del tribunal administratiu francès d’anul·lar els reglaments interns de l’Assemblea i del Consell Executiu de Còrsega que estipulaven que les llengües de debat eren el cors i el francès, Fernand de Varennes, relator especial de les minories de l’ONU, va declarar que la sentència «podia ser discriminatòria respecte a les obligacions internacionals». Afegia també que la interpretació que el tribunal feia de l’article 2 de la Constitució francesa anava molt lluny, i en aquest sentit apuntava que cap país actuava així i troba normal prohibir l’ús d’altres llengües i obligar l’ús exclusiu d’una sola llengua. Fernand de Varennes concloïa que «cal interpretar la Constitució de manera conforme a les obligacions internacionals de França: el moment és idoni per a fer-ho». A més, segons l’entitat vulnera l’article 19 de la declaració universal dels drets lingüístics.
Per últim, des de l’ONG del català indiquen que aquesta sentència és contrària a la llengua catalana, i contrasta amb el fet que «el mateix Estat francès finança el 50% de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana». Les principals missions d’aquesta oficina són dissenyar i implementar polítiques lingüístiques públiques que potencien el català i, tanmateix, decisions com la de hui «van totalment en contra d’aquests objectius».
