Plataforma per la Llengua denuncia que la cadena de supermercats Veritas ha acomiadat una treballadora d’un establiment de Puigcerdà (Alt Emprdà) per parlar en català amb naturalitat amb companys i clients que l’entenien. L’entitat publica un àudio en què l’encarregat reconeix que l’han acomiadada per motius lingüístics després que dos treballadors de l’empresa es feren passar per clients i es queixaren que la treballadora els responia en català quan ells s’hi havien adreçat en castellà. L’afectada ha rebut el suport legal de l’entitat i ha presentat una demanda als jutjats perquè considera que ha estat discriminada per raó de llengua i que, per tant, l’acomiadament s’ha de declarar nul i l’empresa ha de readmetre i indemnitzar la treballadora.
Els fets es remunten al 31 de març, quan la treballadora va rebre una carta en què Veritas li comunicava que no havia superat el període de prova i que l’acomiadava. Hi treballava des del 10 de febrer i ja al cap de dos dies d’haver-hi començat a treballar, una companya que també hi acabava d’entrar li va demanar que li parlara en castellà, perquè, tot i entendre’l, el català no li agradava. La treballadora es va continuar comunicant en català amb els companys de feina i accedia a canviar de llengua si algun client no l’entenia. Tanmateix, al cap de deu dies, l’encarregat va enviar un missatge al grup de WhatsApp dels treballadors amb diferents consignes. Entre aquestes consignes, escrites en castellà, una especificava que «a l’hora de parlar entre companys, farem servir l’idioma que sigui més còmode per a totes dues parts», i una altra que «a l’hora d’atendre un client, se li ha de respondre en el mateix idioma en què s’està expressant». En tots dos casos, l’encarregat avisava que si no es respectaven les ordres, es podria considerar una falta greu i ser motiu de sanció.
L’ordre especificava que la consigna era vàlida tant si el client parlava en castellà com si parlava en català, però la companya que li havia dit el primer dia que el català no li agradava tampoc ho va respectar i es va continuar expressant amb tothom en castellà, fora la que fora la llengua del client. De la mateixa manera, tampoc les altres normes comunicades per WhatsApp van arribar mai a complir-se del tot, segons relata l’entitat. Tanmateix, el que va preocupar especialment Veritas va ser el fet de parlar en català amb tothom, i quan els dos treballadors de l’empresa, externs a l’establiment, van visitar la botiga, van voler posar a provar la treballadora acomiadada i van fer constar que els parlava en català tot i que ells s’hi havien adreçat en castellà.
Quan, després de ser acomiadada, la treballadora va tornar a l’establiment per recollir les pertinences, va demanar a l’encarregat que li explicara els motius de l’acomiadament, i ho va enregistrar. En un primer moment, l’encarregat defensa que volien prescindir de les treballadores de 20 hores per motius organitzatius, però després, com se sent en l’àudio que publica l’ONG del català, acaba reconeixent que la seua superior li va explicar que els «clients d’oficines» –aquests treballadors de Veritas externs a l’establiment– es van queixar perquè ella no els havia atès en castellà. La treballadora li explica que ella els responia en català perquè veia que l’entenien, i expressa que quan els clients no l’entenen, sí que respon «en castellà, en francès o en alemany», però que aquest no va ser el cas: «no me’n van dir res! », critica. A més, la treballadora també li transmet que la seua companya castellanoparlant parla en castellà amb tothom i que «no ha tingut cap problema», a diferència d’ella, que ha estat acomiadada.
Després que la treballadora es posara en contacte amb l’entitat, Plataforma per la Llengua va decidir facilitar-li l’assistència de la lletrada Laura Rodríguez, del despatx Arrrels. L’anàlisi del cas ha culminat aquesta setmana amb la presentació de la demanda contra l’empresa davant de la justícia, a qui es demana que declare nul l’acomiadament i faça que Veritas readmeta i indemnitze la treballadora.
Per a l’entitat, l’acomiadament «és la resposta reactiva de l’empresa davant de l’exercici, per part de la treballadora, dels seus drets lingüístics, i constitueix una discriminació selectiva atès que és una resposta que no es dona, en canvi, en el cas d’una treballadora que fa servir sistemàticament el castellà». Plataforma per la Llengua recorda que tant «la Constitució espanyola com l’Estatut dels Treballadors i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya protegeixen i emparen el dret de fer servir una llengua oficial com el català en un establiment comercial. L’acomiadament, a més, vulnera els articles 4.2 i 17 de l’Estatut dels treballadors, vinculats a la no discriminació en les relacions laborals, i els articles 14, 16, 20 i 23 de la Constitució espanyola, relacionats amb la no discriminació en el si de la feina».
L’ONG del català també reclama a Veritas que indemnitze la treballadora per danys i perjudicis, perquè l’acomiadament «és contrari als drets fonamentals en dos sentits: perquè és una represàlia a l’ús del dret protegit de parlar en català i perquè constitueix un acte discriminatori».
Plataforma per la Llengua també denuncia que les consignes de l’empresa transmeses per WhatsApp en relació amb els usos lingüístics dels treballadors amb els clients i entre treballadors són mesures abusives i contràries a la llei. L’entitat indica que, segons el Conveni col·lectiu de treball de supermercats i autoserveis d’alimentació de Catalunya, «els avisos als treballadors han de ser redactats, com a mínim, en català, i els treballadors tenen dret “a fer ús oral i escrit del català en totes les activitats que es desenvolupen en el si de l’empresa, sense cap limitació ni restricció”».
Plataforma per la Llengua considera que, «una vegada més, Veritas s’alinea amb les pràctiques contràries a la responsabilitat lingüística empresarial, un fet insòlit en una empresa que presumeix, en paraules del seu director executiu Silvio Elías, de practicar un model d’empresa que equilibra els beneficis econòmics i el propòsit social per a tenir un impacte positiu en la societat i el medi ambient». L’empresa, que segons l’entitat no etiqueta en català la majoria de productes de la seua marca, «ara, a més, també practica polítiques discriminatòries contra el català entre els seus treballadors».
