Plataforma per la Llengua reclama al Govern espanyol que traduisca les seues paraules en fets i que els pròxims dies done mostres que s’avança clarament en favor de l’oficialitat del català la Unió Europea «per tal que el seu posicionament optimista siga creïble». Després de la reunió del Consell de la UE d’aquest matí, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha declarat que cap dels estats membres s’han mostrat contraris a la proposta presentada per l’executiu espanyol i que hui s’han explicitat diversos suports a la proposta espanyola.
No obstant això, Plataforma per la Llengua considera que «hi ha d’haver proves sobre la manca de reticències dels estats membres degut a la unanimitat que requereix la mesura». Creu que a la propera reunió del 15 de novembre l’estat espanyol ja haurà tingut prou temps per aportar la documentació i els arguments necessaris per deixar enrere les percepcions dissonants que es produeixen després de les reunions del Consell d’Assumptes Generals, quan es comparen les valoracions del Govern espanyol amb les declaracions prèvies d’alguns dels representants dels estats membres.
L’entitat valora positivament que el ministre faça referència a arguments jurídics aportats per Plataforma per la Llengua a la reunió de divendres passat per justificar l’especificitat del cas català, com és per exemple el reconeixement que té a l’ordre constitucional d’un estat membre, en aquest cas l’espanyol, i que reuneix condicions úniques en comparació amb altres llengües europees.
En aquest sentit, des del Consell de la UE a Luxemburg, Pol Cruz Corominas, responsable de la campanya per l’oficialitat de Plataforma per la Llengua, s’ha mostrat d’acord en defensar que «el català és un cas específic i ha declarat que no hi ha cap possible preocupació per part dels estats membres que no puga ser resolta a través de la reforma del Reglament 1/1958».
La presidència espanyola ha ofert formalment fer-se càrrec de les despeses d’interpretació i correcció i que la proposta de reforma incloga les especificitats del cas espanyol com a justificació de la inclusió del català com a llengua oficial de la Unió Europea, una especificitat que no reuneixen altres llengües europees.
Per exemple, sobre la possibilitat que el reconeixement del català genere precedents no desitjats –segons s’ha publicat, per un hipotètica reivindicació del rus als bàltics– l’entitat va traslladar al govern espanyol l’argument que aquests estatus de reconeixement estan reservats a les llengües autòctones de la UE, i «això també pot quedar més clar amb la reforma».
