Segons dades recollides a l’Informecat 2022, elaborat per Plataforma per la Llengua, l’any 2021 va ser de rècord pel que fa a les discriminacions contra els catalanoparlants perpetrades des de les administracions de l’Estat. Si l’ONG del valencià va identificar 22 casos el 2016, el 2021 en van ser 99.
L’entitat explica al mateix informe que aquestes discriminacions es produïen en situacions en què treballadors públics denegaven un servei a un ciutadà pel fet de parlar en català, o que fins i tot pressionaven perquè parlaren en castellà. «En molts d’aquests casos, a més, es van produir agressions verbals que indicaven que els treballadors en qüestió s’identificaven amb un ideari supremacista castellà: “estamos en el Reino de España”, “esto es importante y usted es ciudadano de España”, “yo entiendo el catalán pero soy la autoridad, y si le pido que me hable en español, me habla en español”, “yo no hablo lenguas muertas”», etc., apunten des de Plataforma per la Llengua, que recorda que aquestes expressions, «amb patrons clars, denoten que no són casos anecdòtics, fruit de caràcters particulars, sinó que responen a una concepció concreta de la societat, a una ideologia antiigualitària que a l’Estat espanyol és hegemònica i controla les institucions estatals».
Aquesta afirmació que fa l’ONG del català es confirmaria amb el fet que «molt poques d’aquestes discriminacions acaben amb sancions o advertiments disciplinaris». A més, «el Govern espanyol ha negat repetidament que es produïsquen discriminacions lingüístiques a la seua administració, quan alguns diputats han preguntat quantes sancions ha imposat per aquest motiu».
Tal com indica l’entitat, des del 2018, el nombre de casos coneguts ha augmentat any rere any de manera regular, fins a un 296% en sis anys. «Aquest augment respon en bona part a un augment, també, en l’activitat del servei d’atenció de queixes de Plataforma per la LLengua». I és que si al 2016 el servei pertinent de l’entitat va gestionar 395 queixes, el 2021 en va gestionar 1.983.
