Continua la pluja d’al·legacions a les intencions del govern de PP i Vox de l’Ajuntament de València de canviar el topònim de la ciutat pel de Valéncia/Valencia. Si fins ara ja han fet efectives les seues reclamacions entitats com Acicom o la Fundació Nexe, o partits com Compromís. ara ha estat el torn de la Plataforma per la Llengua.
Les al·legacions presentades per l’entitat conclouen que “el procediment actual incorre en múltiples vulneracions legals i prescindeix totalment de les normes essencials del procediment administratiu, motiu pel qual ha de ser declarat nul”. A més, també ha redactat un model d’al·legacions que ha posat a disposició d’aquelles persones o associacions interessades a recórrer la mesura però sense capacitat per redactar les seues pròpies i que es poden presentar a la seu electrònica de l’Ajuntament de València, abans del 8 de setembre. “És important que a l’hora de fer el tràmit s’indique que és per a ‘Canvi de denominació oficial del municipi de València en la seua forma bilingüe amb la introducció de la forma castellana i modificació de la denominació en valencià: Valéncia/Valencia'”, expliquen fonts de la Plataforma.
“L’intent de canvi de nom és jurídicament invàlid”
El primer punt de les al·legacions presentades per Plataforma per la Llengua se centra en l’incompliment del principi de bona administració, ja que “el nou canvi de nom es tramita només sis anys després d’haver estat aprovada legalment la forma exclusiva en valencià “València”, validada pel TSJCV (Sentència 41/2019) […]. Segons la normativa vigent, els canvis toponímics han de ser estables, justificats i amb fonament sòlid. Aquest canvi, mancat de motivació raonada, vulnera el principi de bona administració, i prescindeix del procediment legalment establert”.
A continuació, que “el TSJCV va deixar clar que les modificacions toponímiques han de respectar la tradició lingüística i han de realitzar-se amb criteris de racionalitat i estabilitat. Pretendre revertir ara el nom exclusiu en valencià, només sis anys després de la seua validació legal i judicial, contravé expressament la doctrina establerta pel mateix tribunal”.
El tercer punt del document recorda que s’ha prescindit de l’informe emés l’any 2016 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que establia que “la denominació correcta i única del municipi és València, amb accent obert i en valencià”.
A més, les al·legacions també assenyalen la vulneració de la normativa, que obliga a evitar formes bilingües “en els municipis de predomini lingüístic valencià, com és el cas de València”.
En el cinquè, i últim punt, s’explica que el canvi de nom de València suposaria l’incompliment de l’obligació de protegir el valencià inclòs tant a la Constitució espanyola, com a l’Estatut d’autonomia i a diversos tractats i declaracions internacionals -com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.
Així doncs, el document conclou que els intents de modificar de nou la denominació oficial del municipi de València “no només són políticament discutibles, sinó jurídicament invàlids. El procediment actual incorre en múltiples vulneracions legals i prescindeix totalment de les normes essencials del procediment administratiu, motiu pel qual ha de ser declarat nul de ple dret segons l’article 47.1.e de la Llei 39/2015”.
“El nom és València”
Prèviament a la presentació d’aquestes al·legacions, Plataforma per la Llengua ja havia engegat una campanya d’adhesió al manifest “El nom és València“, que ja acumula més de dues mil signatures i a la qual qualsevol persona pot donar suport a través del web de l’entitat.
Mitjançant aquest manifest, l’entitat exigeix a l’Ajuntament de València el manteniment de l’acord per a l’ús oficial del nom «València», la forma acceptada per l’AVL, l’única encarregada de fixar la normativa lingüística. Alhora, afegeix que el topònim “València” no és només una forma correcta: és un símbol d’identitat, de cultura i de memòria col·lectiva. “Substituir-lo per una fórmula bilingüe suposa una retallada de l’oficialitat del valencià i un acte reaccionari”, conclou el manifest.