Pilar Almeria, actriu, directora i fundadora i gestora de la Companyia Teatre Micalet (CTM), i el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) han estat distingits amb els XXXII Premis Joan Valls i Jordà per l’Ús i Promoció del Català, uns guardons atorgats per l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà que reconeixen la tasca de persones i entitats de les comarques de l’Alcoià i el Comtat en favor de la llengua.
El lliurament dels guardons tindrà lloc el dissabte 14 de març en una vetlada al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi. Els premiats rebran sengles escultures creades per l’artista Antoni Miró expressament per a l’ocasió, en un acte que reunirà representants del món cultural i social.
Durant la mateixa cerimònia també es presentarà el llibre guanyador de la 43a edició del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d’Alcoi, El cant de les cigales, obra de la poeta mallorquina Cecília Navarro i publicada per l’editorial valenciana Edicions del Buc.
L’acte tindrà com a fil conductor la lectura de poemes palestins i ucraïnesos, així com textos del poeta alcoià Joan Valls, amb l’objectiu de reivindicar una pau justa per a aquests pobles i denunciar les polítiques imperialistes. La vetlada comptarà amb l’actuació musical de la cantant alcoiana Sofia Moltó i serà presentada per l’actriu Rosanna Espinós.
Els premis, instituïts el 1995, tenen com a objectiu posar en valor la trajectòria dels premiats en relació amb la defensa i promoció del català en diversos àmbits de la societat. Al llarg dels seus 32 anys d’història, han reconegut figures i col·lectius destacats del món cultural, social i educatiu, entre els quals figuren actors, músics, polítics, activistes, mitjans de comunicació, docents, grups de cultura popular, associacions culturals, historiadors, filòlegs, periodistes o escriptors.
Pilar Almeria
Pilar Almeria es va llicenciar en Biologia el 1982 però prompte es va decantar per l’art dramàtic, i en va completar els estudis en l’Escola Superior de València el 1985. Després d’uns primers papers en obres com l’Orestíada, una adaptació d’Èsquil, i d’altres, participà a finals dels huitanta i primers dels noranta en alguns muntatges del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, on va conèixer Joan Peris i Ximo Soriano. Amb ells, el 1995, va fundar la Companyia de Teatre Micalet, amb seu a la Societat Coral el Micalet, on ha desenvolupat la majoria dels seus treballs teatrals durant 31 anys com a intèrpret, directora i gestora. La programació de la companyia ha donat a conèixer al públic muntatges propis i d’altres companyies des d’aquell primer Nàpols milionària (1995) i ha estat un exemple extraordinari de companyia estable a la capital valenciana que invariablement ha presentat els seus espectacles en la llengua del país.
Com a actriu, destaca la seua actuació en obres com El jardí dels cirerers, d’Anton Txékhov, Nadal a casa dels Cupiello, d’Eduardo de Filippo, obra que és reposada cada any per Nadal, el Don Juan de Molière, El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare, o Ai Carmela, de José Sanchis Sinisterra. Molt celebrada també per la crítica i el públic fou la seua interpretació en L’oroneta (2024) de Guillem Clua sota la direcció de Joan Peris.
L’activitat de la Companyia de Teatre Micalet ha donat a conèixer autors com Yasmina Reza, Martin Macdonag o J.B. Priestley i ha estat especialment atenta també a la producció d’autors valencians com el ja citat Sanchis Sinisterra, Manuel Molins, Rodolf Sirera o Paco Zarzoso. Com a directora d’escena Pilar Almeria ha signat muntatges de joves dramaturgues com Isabel Carmona (Marors), Griselda Gabaro (Letra gorda) o Marta Roig (La visita).
L’actriu alcoiana també ha participat en el doblatge de pel·lícules en valencià i ha treballat en sèries televisives com Herència de sang, Bon dia, bonica o La Vall. L’any 1997 va merèixer el Premi a la Millor Actriu de l’Associació d’Actors del País Valencià pel seu paper en Ballant, ballant (1997), un dels majors èxits del teatre valencià de tots els temps, encara hui en cartellera, i en 2014 el Premi Narcís per la seua trajectòria com a actriu.
CAEHA
Pel que fa al Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA), és una entitat creada el 1982 i dedicada a l’estudi i difusió de la història local i a la conservació del patrimoni històric de la ciutat. Forma part de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, de la xarxa de centres adscrits a l’Institut Ramon Muntaner i al Consell Municipal de Cultura d’Alcoi. L’associació col·labora amb el Museu Arqueològic i l’Arxiu Municipal de la ciutat i la integren més de 140 socis historiadors, arqueòlegs, filòlegs, geògrafs i musicòlegs, entre altres professions.
Entre els mesos de febrer i novembre el CAEHA organitza el cicle “10 excursions voltant Alcoi” conjuntament amb el Museu Arqueològic i, coincidint amb determinades efemèrides, publica la sèrie “Coneixent la nostra història”. Entre els anys 2010 i 2020 el CAEHA va gestionar l’espai Vil·la Vicenta-El Salt, que alberga la biblioteca i l’arxiu de recerques històriques i bibliogràfiques sobre Alcoi que va llegar l’escriptor alcoià Adrián Miró, president honorari de l’entitat.
EL CAEHA va rebre el Premi 9 d’Octubre del Consell Municipal de Cultura en 2021 i el Palmell, Mà de Futur del periòdic El Grat en 2022 i és Soci d’Honor del Grup de Recreació Alcoi Modernista. L’associació ha desplegat, així mateix, una intensa activitat editora, sempre en català. Entre els seus darrer treballs en aquest camp hi ha La ciutat dormida. El Cementeri d’Alcoi: història, art i societat (2022), d’Elisa Beneyto, Vicent Micó i Garcia, un rector compromés (2022), de Pedro J. Parra i Pep Frasés, El Petrolio: Alcoi, 1873 (2023), catàleg de l’exposició coordinada per Àngel Beneyto i Francesc X. Blay o “Vindicatoria de Albors” i rèpliques anarquistes (2023), en edició a cura de Diego L. Fernández Vilaplana.
Des del 2020 presideix l’entitat Elisa Beneyto Gòmez, a qui acompanyen en els diversos càrrecs Josep Maria Segura Martí, Lluís Vidal Pérez i José María Soriano Bellver i diversos vocals.
L’han precedida en el càrrec Ricard Bañó, Josep Torró Abad, Àngel Beneito Lloris, Rafael Hernández Ferris, José María Soriano Bellver i Pedro Juan Parra Verdú.
