“Perquè és ma casa”, instància que he enviat a l’alcalde d’Alacant arran de la proposta que ha aprovat el ple de l’Ajuntament per a no considerar que el valencià és llengua pròpia de la ciutat.
Sr. Barcala, alcalde d’Alacant,
Dijous vau firmar, amb una altra rècua de regidores i regidors de la ciutat, que seria primera capital de províncies per ordre alfabètic, si portara el nom en valencià; dijous, dic, vau firmar tirar-me de ma casa, perquè és ma casa. I ma casa és casa de tots, de tots aquells que volen compartir-la. Però vosté la vol com la volen els lladres, com la volen els colonitzadors, seua tota, passant a matadegolla els qui hi viuen.
No m’estranya el discurs xenòfob i de por vers l’estranger que prediquen. Perquè tenen por que els que vinguen darrere facen el que fa vosté i els seus. Com diuen en castellà, “Cree el ladrón que todos son de su condición”.
“A Alacant me’n vull anar
a vore les cosidores,
que cusen sense didal
i tallen sense tisores.”
Com diu esta cançó alacantina, amb la llengua de sa casa, nosaltres seguirem cosint la nostra història i tallant la nostra història en valencià. Perquè és ma casa.
Per tot això, vos demane que reconsidereu el que firmàreu, perquè el valencià no és sols ma casa, és la casa de totes les persones que vivim en esta comunitat, com a llengua oficial que és, i tenim el dret de ser atesos en eixa llengua de nord a sud, d’est a oest. Per això, qui vulga ser treballador/a públic l’ha de conéixer. I tenim el dret de disfrutar de la cultura i l’oci en valencià.
Sant Joan d’Alacant, 28 de juny del 2025.
