Miquel Boronat aporta una experiència positiva relativa a l’ús del valencià:
«Fa més de trenta anys que visc en València ciutat (al centre històric), només parle en valencià allà on vaig i amb qui ve a ma casa, i quasi sempre m’han atés amablement. En general, quan algú no entenia alguna cosa -m’ha passat poc-, m’han demanat què era. Inclús a voltes m’han oferit un somriure perquè els facilitava la pràctica del valencià, com ara parlant amb els caixers i caixeres de Consum (n’hi ha que tenen problemes amb alguns números). En eixe sentit, algunes persones han mantingut i també han aprés un poc de valencià passivament -i també activament- a força d’aguantar-me i de practicar amb mi i la meua parella.
A València he topat amb molta gent que entendria activament el valencià (i inclús el parlaria) si els suposats valencianoparlants actuaren com a tals i els parlaren en valencià. Si no ho heu fet encara, proveu-ho i descobrireu els avantatges ètics i psicològics de ser positius amb vosaltres i amb el vostre país.
En tot cas, tal com les dades exposen, la inèrcia va cap a on va i això no canviarà mentre l’estat i els partits polítics espanyolistes vagen legislant i actuant a la contra (tant si es tracta de l’esquerra com de la dreta). Si volem canviar-ho, ho tenim en la punta de la llengua.»
Miquel en el seu comentari parlar dels avantatges ètics i psicològics de ser positius amb nosaltres mateixos i el nostre país. Res més encertat, usar el valencià no sols és un deure moral, ser lleials amb els nostres ancestres, sinó també fer teràpia debades: millorem la nostra autoimatge, la nostra autoestima, la nostra assertivitat i la nostra dignitat.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavorix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
