Amb desconeguts o amb immigrants, en zones ja sia castellanitzades, ja sia valencianoparlants, els valencianoparlants, per creure que no entendran el valencià, sense voler, cauen en l’ús restrictiu. Una praxi letal per a la seua supervivència com sabem, però no impossible de transformar. Un recurs, metacomunicar-nos abans de parlar automàticament en castellà. Com ara, preguntant: «¿Entiende/s el valenciano?». Potser, aleshores, prou de les esmentades interactuacions es podrien fer exclusivament en valencià o en alternança de codi. I els valencianoparlants, en la mesura que la seua llengua anara esdevenint pública, anirien eixint de la reclusió.

Un exemple. Joan, una vesprada, va anar a un dels seus bars de costum a fer-se un café. Només hi havia una cambrera i era nova. I, com que semblava africana, Joan anava a adreçar-se-li en castellà, però s’ho va pensar millor i va decidir metacomunicar-se abans de parlar: «¿Entiendes el valenciano?», li va preguntar molt amablement. «Clar que sí!», li va contestar alegre la cambrera. I, de la sorpresa, només va eixir acabada la interactuació. X havia nascut ja en un poble a prop de València, filla d’immigrants nigerians. Havia aprés el valencià a l’escola i a l’Institut. «Una valenciana més que he trobat!», es va dir content, Joan, en eixir del bar.

La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives concretes en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info

Situació del valencià

Els valencianoparlants, segons el text del sociòleg Lluís Aracil Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:

  1. Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
  2. Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
  3. Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
  4. Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
  •        Etc.

Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.

Més notícies
Notícia: STEPV enumera incidències en la consulta de la llengua base
Comparteix
Denuncien la inaccessibilitat a la plataforma i els dubtes generats
Notícia: Censura i rebel·lió a les aules
Comparteix
OPINIÓ | «Podeu ser docents obedients, que no es claven en problemes i compleixen l’horari, callen i cobren a final de mes. O podeu ser docents molestos i bufaconsciències, que diuen el que pensen amb intel·ligència i estratègia.»
Notícia: Ciutats, pobles, comarques i ajuntaments es mobilitzen a favor del valencià
Comparteix
Se celebren actes a Castelló de Rugat, Dénia i la Ribera mentre Cocentaina rebutja la llei Rovira al ple
Notícia: Catalá s’oblida d’Orriols
Comparteix
El veïnat reprén les mobilitzacions després d'un any en què s'han paralitzat tots els projectes de millora

Comparteix

Icona de pantalla completa