Felipe Benítez comparteix una experiència positiva sobre l’ús del valencià:
Va a la peixateria del barri a comprar. “Bon dia! / ¡Buenos días!”, diu quan entra. El peixater, que és castellanoparlant de la Manxa i viu a Benetússer li respon “¡Buenos días!” i li pregunta què vol, ensenyant-li el peix amb el nom en castellà. Quan arriba a la “lubina”, Felipe li diu que al seu poble a eixe peix li diuen llobarro. Aleshores, el peixater li diu el nom dels peixos en valencià. D’eixe dia endavant, Felipe li parla al peixater en valencià i aquest en castellà i en valencià.
Dels temes comuns als no comuns
Una forma interessant d’arribar a tindre una alternança de codi –implementada en valencià per part del castellanoparlant: parlar en valencià a partir d’un tema en comú. En aquest cas, ha sigut el peix, però podria ser un altre. El lema podria ser: a partir de parlar en valencià en temes comuns arribar a parlar en valencià en temes no comuns.
Parlem valencià
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
