Plataforma per la Llengua, que des del 2017 mesura anualment la presència del català a les pàgines web de l’Administració espanyola, ha detectat en l’últim Informecat que només l’1% de les webs oficials de l’Estat tenen la versió completa en català.
Des que van començar a fer-se aquestes observacions, els resultats indicaven que només una de cada tres pàgines incloïa algun contingut en català. Al 2017 i al 2018 el 35,4% de les pàgines tenien una versió amb continguts en català. La dada ha anat decreixent: el 2019 el percentatge era del 32,9% i el 2020 del 30,6%.
Aquell mateix 2020, només 4 de les 389 pàgines analitzades eren traduïdes totalment al català, xifra que coincideix amb l’1% i que l’entitat titlla com a «irrisòria». La dada és semblant als anys anteriors: 1,6% el 2017, 1,1% el 2018 i 2% el 2019. Segons indica també Plataforma per la Llengua, a més, vora el 95% de les versions de pàgines web que presenten algun contingut en català «no ofereixen operativitat plena en aquesta llengua, sinó que només hi inclouen menús i informacions estàtiques o en presenten traduccions parcials». De fet, el 82,4% de les pàgines que l’any 2020 incloïen algun contingut en català «contenien errors lingüístics greus: faltes d’ortografia, traduccions matusseres, accents girats, punts baixos en lloc de punts volats, etc.».
Segons la mateixa entitat, «un altre element preocupant any rere any és la pràctica de la fragmentació lingüística», atès que el català no sempre es tracta com a llengua única, sinó que es diferencia del valencià. Fins al 42,9% de les pàgines oficials de l’Estat projectaven aquesta diferenciació anticientífica el 2020, «amb casos tan alarmants com els webs de Renfe o de la Moncloa».
Per a Plataforma per la Llengua, «aquestes dades mostren que la discriminació dels catalanoparlants a l’Estat espanyol és de caràcter sistèmic i que no depèn dels partits que governen, fins i tot quan es tracta de formacions que, retòricament, defensen el plurilingüisme», diuen en referència al Govern espanyol integrat per PSOE i Unides Podem, que «no ha fet canviar la situació que hi havia amb el PP».
