Només el 6,2% de les demandes judicials interposades a Catalunya el 2021 es van escriure en català, segons un estudi que ha fet el Departament català de Justícia per conéixer l’ús de la llengua a l’entorn judicial. L’informe també revela que en 376.000 casos, la part demandada va sol·licitar rebre les notificacions judicials en català i, tot i tindre-hi dret, no va ser així. Aquesta xifra suposa el 81% de totes les peticions de ser notificat en català. La consellera catalana de Justícia, Lourdes Ciuró (JxCat), ha afirmat aquest dijous que cal revertir la situació i ha anunciat un paquet de mesures, com ara que el C1 de català siga un mèrit per ser jutge o fiscal a Catalunya i un codi QR perquè qualsevol persona puga denunciar una vulneració de drets lingüístics a la justícia.
Als jutjats catalans es desconeix la competència lingüística del 44% del personal, percentatge que arriba al 56% en el cas dels 866 jutges i magistrats, i al 73% en el cas dels 330 fiscals. En el cas de jutges i magistrats, el 38% tenen el nivell B2 o superior, mentre que en el cas dels fiscals només el tenen el 24%.
El 41% dels jutges en pràctiques mostren interés a fer cursos. Els lletrats de l’administració de justícia assoleixen aquests nivells en el 46% dels casos i els treballadors dels jutjats l’aconsegueixen en el 55% dels casos. Més de la meitat d’aquests 8.000 professionals tenen un nivell suficient de llengua i gairebé el 30% té el certificat de llenguatge jurídic. El Departament considera que aquest nivell de coneixement és suficient per fer efectiu el dret a l’ús del català, ja que el 50% té nivell alt o mitjà.
Pel que fa a l’ús de la llengua, es fa servir poc en les demandes inicials: un 6,2% en l’aplicació d’e-justícia.cat. Hi ha grans diferències territorials, amb uns màxims a les demarcacions de Girona i Lleida del 13,1% i el 12,5%, respectivament, i un mínim a les de Tarragona i Barcelona del 3,5% i el 4,2%.
En un 81,3% dels casos, els òrgans judicials no han atès l’opció lingüística en català tot i que s’havia demanat. Els incompliments en el cas contrari, quan l’usuari demana les notificacions en castellà, només són del 3%.
«És evident que la situació és delicada. Si menys d’un 20% de les persones que han demanat ser notificades en català no ho són, és que alguna cosa falla», ha afirmat Ciuró en una roda de premsa celebrada al Departament de Justícia. «Hem de revertir la situació per garantir els drets lingüístics de totes les persones», ha afegit.
Preguntada per què creu que és el que falla, Ciuró ha dit que, d’una banda, es deu al fet que els advocats, jutges i fiscals estudien en castellà i s’habituen a escriure i treballar en aquesta llengua. De l’altra, ha dit que hi ha la sensació estesa de parlar amb el jutge en castellà per no molestar.
Ciuró ha lamentat que en la majoria de vistes judicials es faça servir el castellà. «Els advocats sempre expliquem que no anem al jutjat per una cosa de bon gust. Hi anem perquè al nostre client se li ha lesionat un dret. I allò que tu creus que has de defensar has de poder-ho traslladar a qui dictaminarà sentència amb la màxima solvència. I si algú se sent millor parlant en català, ho ha de poder fer», ha exposat la consellera catalana.
Segons una enquesta a 267 treballadors dels centres penitenciaris catalans i 101 dels centres de justícia juvenil, entre el 97% i el 100% de la informació institucional es dona tota o majoritàriament en català. Quan aquesta informació s’adreça als interns baixa al 48% en els centres d’adults i al 79% als centres juvenils. En les relacions entre professionals, en el 74% dels casos es fa servir el català als centres d’adults. Als centres juvenils és del 88%. L’ús baixa quan els professionals s’adrecen als interns: al 17% en els adults i al 28% en els joves.
Un 65% dels interns a presons catalanes té coneixements de la llengua i el 62% ha fet algun curs. El 27% l’entén, el 23% l’escriu i el 16% la parla. El 79% dels adults s’ha alfabetitzat en català a la presó, però el 57% dels joves ho ha fet en castellà. De fet, als centres d’adults la meitat dels materials didàctics estan en català i el 23% ho estan en la major part. Als centres juvenils el 25% del material està tot en català i el 75% majoritàriament en català.
A les universitats, el català s’utilitza en el 41,2% de les hores lectives dels graus de Dret. A les universitats públiques el català supera per 4 dècimes el castellà, però a les privades el català representa el 6,2% del total, davant del 80% de castellà. El català només és majoritari a la URV, UdG, UdL i UOC. Als màsters per accedir a l’advocacia el català és la llengua del 31% de les hores lectives. El 2021 només 38 aspirants van fer la prova d’accés a l’advocacia en català.
La consellera ha dit que el departament es fa càrrec de la situació i assumeix la responsabilitat de revertir la situació.
Per això ha anunciat un decàleg de 10 mesures per augmentar l’ús del català a la justícia. Una de les més destacades és la implementació d’un codi QR per denunciar vulneracions de drets lingüístics. Aquests codis es trobaran a les instal·lacions dels edificis judicials i quan s’escanege amb el mòbil, l’usuari trobarà un formulari per explicar quina ha estat la vulneració patida. El Fepartament estudiarà el cas i enviarà un requeriment a l’operador judicial que no haja emprat el català perquè ho faça. Tot i que Ciuró no ha precisat què passarà si les vulneracions se segueixen donant, ha anunciat que aniran «fins on calgui, fins al Consell Europeu, si fa falta».
A més, a partir d’ara, el nivell C1 de català serà un mèrit que es tindrà en compte a l’hora d’assignar les places de jutge o fiscal a Catalunya que surtin a concurs públic.
Altres mesures seran un nou portal que reuneix els recursos lingüístics del Departament, l’aprovació d’un Pacte Nacional per la Justícia i l’elaboració d’un diccionari terminològic jurídic en català.
Només 1 dels 214 jutjats del País Valencià funciona habitualment en valencià
Segons les dades de l’Informe CAT 2021 de Plataforma per la Llengua, només 1 dels 214 jutjats del territori funciona habitualment en la llengua pròpia. «Si la presència del català en els òrgans judicials de Catalunya ja és molt baixa, al País Valencià i a les Illes Balears la situació és especialment alarmant», adverteix l’entitat.
L’únic jutjat que el fa servir de manera habitual és el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Montcada (l’Horta Nord), presidit pel jutge Joaquim Bosch, especialista en Dret Civil català i valencià i exportaveu de l’organització Jutges per la Democràcia.
Ara mateix, assenyala l’Informe, «la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública de la Generalitat Valenciana no ofereix dades sobre el nombre de sentències o documents judicials que es redacten en valencià ni tampoc ofereix cursos de formació de valencià per als funcionaris de l’Administració de Justícia». De fet, en diverses ocasions «s’han denunciat vulneracions de drets lingüístics perquè els òrgans judicials denegaven traduccions al valencià amb l’argument que calia evitar dilacions “indegudes”, una pràctica totalment il·legal».
