Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Denúncies constants per discriminació lingüística en l’àmbit de la sanitat arreu del País Valencià. Segons Plataforma per la Llengua, en només 12 mesos, des de març del 2021 fins ara, l’entitat ha rebut una dotzena de queixes en aquest sentit i constaten, des del mateix col·lectiu, que el valencià «encara té marge de millora en webs, contestadors automàtics o programes informàtics d’ús intern».
Segons assenyala l’entitat, «els casos més greus són els de pacients que han estat obligats a expressar-se en castellà si volien ser atesos per professionals sanitaris o que han estat discriminats pel fet d’haver-s’hi adreçat en valencià». Plataforma per la Llengua ha rebut huit queixes en aquest sentit, la primera al març de l’any passat, quan un metge de l’Hospital Sant Francesc de Borja, a Gandia, «va voler humiliar una pacient de 81 anys que li parlava en valencià i li va comunicar el diagnòstic en castellà, a crits i amb els ulls desorbitats».
També al març del 2021, una metgessa de l’ambulatori de Puçol va exigir a una pacient que no li parlara en valencià. Dos mesos més tard, a l’hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva es va negar a un pacient el dret d’expressar-se en valencià a la consulta d’oftalmologia. Ja al juliol, des d’un telèfon de la direcció general d’Assistència Sanitària, una treballadora de la campanya de vacunació contra la COVID-19 va exigir a una pacient que s’expressara en castellà i després li va penjar el telèfon. Són casos que recull Plataforma per la Llengua, que també explica que a l’agost, al centre de salut de Catarroja, una metgessa d’urgències va dir a una pacient de 97 anys que no entenia el valencià i la familiar que l’acompanyava «va haver de fer de traductora». Al desembre, al centre de salut de Vinaròs, una administrativa, segons l’entitat esmentada, «va exigir parlar en castellà a un pacient que només volia recollir la targeta sanitària» i, només ara fa un mes, «una administrativa del centre de salut de la Vila Joiosa va imposar el castellà a una usuària» assegurant-li que «no la podré atender si habla en valenciano».
L’última discriminació registrada per Plataforma per la Llengua en aquest àmbit es va produir el 16 de febrer al centre de salut a Benilloba, al Comtat. Tal com va avançar aquest mitjà, a les instal·lacions van negar l’atenció mèdica en valencià a una pacient en dues ocasions: primer per telèfon i després presencialment, quan el metge li va dir que s’oposava a fer cap curs per aprendre valencià i va acusar l’afectada d’«intransigent».
Però les discriminacions no s’han produït, segons l’entitat, només en l’atenció sanitària als pacients. Plataforma per la Llengua també ha rebut queixes per l’escassa o nul·la presència del valencià en els serveis telefònics, en les retolacions o en les pàgines web relacionades amb hospitals i centres de salut.
Per exemple, l’empresa privada Marina Salud, que gestiona diversos centres de salut, entre aquests el d’Ondara, només ofereix la informació en castellà als contestadors automàtics de la instal·lació. A Alacant, Sant Vicent del Raspeig i Paterna, d’altra banda, la retolació dels pavellons que fins a l’octubre acollien la vacunació massiva contra la COVID-19, no tenia cap indicació en valencià. Alhora, el web del departament de salut d’Alacant només funciona en castellà.
El mateix ocorre amb els programes informàtics per als professionals sanitaris que passen consulta, que només tenen la versió en castellà d’aquesta eina informàtica batejada com Abucasis i que no permet escriure en valencià els diagnòstics mèdics ni les informacions sobre les professions dels pacients.
Plataforma per la Llengua ha demanat a la Conselleria de Sanitat que actue per a posar fi a aquestes discriminacions, atès que les situacions denunciades són contràries a la Llei 4/1983 d’ús i ensenyament del valencià, segons indica l’entitat.
