Anna ens explica la següent experiència positiva sobre l’ús del valencià:
En un restaurant on va de vegades hi ha una cambrera joveneta d’uns 20 anys, universitària. És filla d’aragonesos, però parla un bon valencià i amb fluïdesa. L’ha aprés en els seus estudis. La llengua comuna, en les seues converses, entre totes dues és el valencià fins al punt que Anna té la sensació que està parlant amb una valencianoparlant.
Generacions alfabetitzades en valencià
Des de l’any 1983 en què es va posar en marxa la Llei d’Ús i Ensenyament, estem en el 2025 hi ha moltes generacions de castellanoparlants alfabetitzades en valencià, que, si se’ls parla en valencià, ells o bé segueixen la interactuació en valencià o bé en alternança de codi, el valencianoparlant en valencià i ells en castellà. Parlar els valencianoparlants en castellà a aquestes generacions alfabetitzades en valencià és perdre a gran escala una bona oportunitat de “normalitzar” el valencià, tot convertint-lo en una llengua pública. Un cas macro de com és d’absurd fer un ús restrictiu –canviar automàticament al castellà a la mínima variable en contra– de la llengua d’ací. Senzillament, és jugar a perdre.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
