El lingüista canadenc Joseph Gusloy s’ha mort a Toronto quatre dies després de complir cent anys. Medalla de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el 2018, fill adoptiu d’Énguera el 2013 i doctor honoris causa per la Universitat de València (UV) el 1999, entre altres reconeixements, és autor d’Els parlars d’Énguera, Anna, Xella, Bolbait, Navarrés, Quesa i Bicorb. El «Vocabulario de Enguera y de la Canal de Navarrés», una obra publicada per l’AVL el 2024, que és la culminació del projecte que, gràcies a l’impuls inicial de Joan Coromines, va iniciar Gulsoy a començament dels anys seixanta del segle passat per a estudiar i donar a conéixer els parlars valencians d’origen castellanoaragonés.
Aquest llibre de Gulsoy, «valencià naturalitzat en esperit i convicció», com el va definir Manuel Sanchis Guarner, posa ben de manifest «la necessitat d’integrar en l’estudi del valencià les parles castellanoaragoneses de València», tal com va asseverar el 2018 l’exacadèmic Emili Casanova en l’acte de lliurament a l’autor de la medalla de l’AVL. «Gulsoy és el gran deixeble de Coromines, el millor filòleg de la nostra llengua no nadiu, un dels tres filòlegs més importants en l’actualitat amb Germà Colón i Joan Veny. Un estudiós que, amerat de la saviesa de Coromines, amb modèstia i humilitat proverbials, bondat natural i una perspectiva no tan sacrosanta, ha arrodonit l’obra del mestre en els tres camps que ha treballat: en història del lèxic, en toponímia i, especialment, en gramàtica històrica», va valorar Casanova.
Nascut a Ordu (Turquia) el 1925, va emigrar de jove a Amèrica del Nord i es va formar acadèmicament en les universitats de Vancouver, Toronto i Chicago. El 1959 es va nacionalitzar al Canadà, on el 1970 va ser nomenat catedràtic del Departament d’Espanyol i Portugués de la Universitat de Toronto.
Va estudiar i editar el Diccionari valencià-castellà de Manuel Joaquim Sanelo (1965); va publiar articles sobre lingüística catalana i castellana, com ara La lexicografia valenciana (1959-62), L’evolució de la terminació adjectival-IDUS en català (1981) i Estudis de gramàtica històrica (1993), i va col·laborar en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i en l’Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines.
El 1989 va ser guardonat amb el premi Ramon Llull de l’Institut d’Estudis Catalans i el premi Catalònia. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1994, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 1998 i el 1999 per la UV.
Els parlars de la Canal de Navarrés
Aquest volum, una “joia lexicogràfica”, remarca l’AVL, no només inclou les dades habituals en aquesta classe de repertori (categoria lèxica, definició, diferents accepcions de cada paraula), sinó que incorpora també una informació addicional molt valuosa, com ara els exemples d’ús procedents de la literatura popular o de les entrevistes efectuades in situ pel mateix autor, o també detalladíssimes explicacions de caràcter etimològic, que en molts casos complementen o revisen les seues pròpies aportacions o les del seu mestre Joan Coromines en el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.
Les dades que integren aquest repertori lèxic -format per quasi 6.700 entrades- provenen, d’una part, de les entrevistes personals fetes des del 1962 pel mateix autor en repetides visites als pobles de la comarca; a través de correspondència personal amb informadors locals i de dades extretes de les fonts escrites de la literatura enguerina publicada des de finals del XIX (sainets, peces teatrals, relats de temes variats), sobretot en les revistes locals “A Nuestros Jóvenes” (entre 1944 i 1958) i “Énguera” (a partir del 1958).
En la presentació del llibre, el juliol del 2024, la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, va assegurar que Els parlars de la Canal de Navarrés il·lustren “un fenomen complex -el de les parles de frontera- que dona testimoniatge de la interacció entre les llengües veïnes que s’interrelacionen i s’enriqueixen mútuament i que ha generat un llegat cultural que cal donar a conéixer i preservar, un patrimoni extraordinàriament valuós tant per als habitants de la comarca com per a tots els valencians”.
