El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha afirmat aquest divendres que considera “encertada” la decisió de l’àrea de Cultura, de la qual depén la Institució Alfons el Magnànim (IAM), d’abandonar l’Associació d’Editorials del País Valencià (AEPV) perquè no volen estar amb entitats que “donen suport al català o aposten pels Països Catalans o tots aquests somnis morbosos per a alguns”. La Diputació, ha dit, està per a “fomentar, utilitzar i promoure la nostra llengua i per a reivindicar les nostres coses”. I ha afegit que entén que si s’ha decidit eixir de l’AEPV haurà sigut per alguna cosa que tindrà a veure amb el que ha explicat.
Segons Mompó, la intenció és que El Magnànim “torne a ser el que mai hauria d’haver deixat de ser”. “Volem que siga una aposta pels autors valencians, volem que es reflexione sobre moltes qüestions socials, sobre moltes qüestions culturals”, de les quals “és important que es parle”, ha continuat.
Així mateix, ha afegit, pretenen que “reflexione sobre la nostra llengua, sobre el valencià, sobre les nostres formes”. “Des de la institució volem col·laborar perquè això passe respectant les normes de l’AVL“, assenyalat.
“Ací, s’ha dit per activa i per passiva, respectem les normes de l’AVL”, ha tornat a manifestar, encara que ha lamentat que, a parer seu, agafe “una línia allunyada del valencià, del nostre valencià, el que parlem des que hem nascut”.
Mompó ha indicat que a ell “l’han parit en valencià”, que pensa “en valencià” i parla “en valencià”, i que el seu equip de govern -format per PP i Ens Uneix- “té clar el tema de la llengua”.
“Tenim dues llengües oficials. Hem de ser respectuosos amb la gent que parla castellà, amb la gent que parla valencià”, però “com a valencià i com a president d’una institució valenciana tenim l’obligació d’utilitzar, fomentar i protegir el valencià, que és la llengua minoritària, la que més dificultats té i la que és menys parlada”, ha exposat.
El dirigent del PP ha assegurat que és la línia en la qual treballa el seu executiu i ha considerat que “seria molt important que les institucions aconseguiren que qualsevol persona d’aquesta comunitat sabera parlar tant valencià com castellà” i que “després cadascú parlara com volguera”, però tenint “la possibilitat d’aprendre les dues”.
