La proposta de reforma del Reglament de Normalització Lingüística de Vinaròs (el Maestrat), que es debatrà aquest dijous, 26 de març, en el ple ordinari, ha fet que Plataforma per la Llengua convoque una concentració d’urgència davant l’Ajuntament, a les 17 h, contra la modificació d’aquest reglament, que té l’objectiu d’introduir el castellà en la retolació dels carrers i ampliar-ne l’ús en documents oficials i publicacions institucionals. El 2024, el síndic de greuges va donar la raó a l’entitat i va instar el consistori a incorporar el valencià en la retolació urbana, després de denúncies per la seua absència.
El projecte, impulsat per l’equip de govern —format per Partit de Vinaròs Independent (PVI), PP i Vox—, pretén “generalitzar” el castellà en detriment del valencià. En concret, la reforma contempla la incorporació del castellà en les plaques dels carrers, un ús més ampli en la redacció de documents oficials i una reestructuració de les publicacions institucionals, incloent-hi les xarxes socials, que deixarien de prioritzar el valencià.
Davant aquesta situació, l’oposició, integrada pel PSPV i Compromís, ha expressat el seu rebuig frontal a una mesura que consideren un retrocés en la normalització lingüística del valencià.
Per part del PSPV, les crítiques han sigut especialment contundents. En un comunicat, els socialistes asseguren que no es tracta d’un “simple ajustament administratiu”, sinó d’un “canvi de rumb” que afecta directament la identitat col·lectiva. En aquest sentit, adverteixen que la reforma posa en qüestió “el més essencial que tenim com a poble: la nostra llengua, la nostra identitat”.
A més, qüestiona la motivació política de la iniciativa i afirmen que “aquesta iniciativa no respon a una demanda ciutadana, sinó a una visió política que veu la nostra llengua no com una riquesa, sinó com un problema”. En la mateixa línia, acusa el govern municipal de “crear un conflicte per tenir contents als socis més reaccionaris de la ultradreta” i de “renunciar a protegir el que és nostre, renunciar a cuidar allò que ens fa diferents”.
La polèmica ha traspassat l’àmbit institucional i ha arribat a la ciutadania, amb mobilitzacions i posicionaments en defensa del valencià. El debat posa sobre la taula la tensió existent al voltant de les polítiques lingüístiques i el seu paper en la construcció de la identitat local.
